La botiga era el primer amor, i era l’únic i seria el darrer, la botiga eren les il·lusions, les esperances, la fe, (…), la botiga era el bon temps, la Primavera, l’Estiu, la Pasqua, els arbres florits, l’alba i l’aurora boreal; la botiga ho era tot per a ell.

L’auca del senyor Esteve.

El comerç i la resiliència urbana

Isaac AlbertTreballem per promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic. Amb una pluralitat d’oferta i equilibri entre formats, com una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística i la identitat i l’atractiu de la ciutat.

La realitat, però, és que tot i el relat i la defensa política d’aquest model no tenim una legislació que ens acompanyi, que ens faciliti lligar les paraules amb els fets. Parlem i defensem un model comercial mentre dia rere dia inaugurem grans i/o mitjanes superfícies, outlets, centres d’oci/comercials…, “estratègicament” situats.

Dit això, quan parlem de model comercial, no parlem només de si ha de venir o no una gran superfície comercial al nostre poble o ciutat. Quan parlem de comerç no parlem només de petit o mitjà comerç o de comerç de proximitat; parlem, en definitiva, de model de ciutat, o sigui, de model social.

Uns dels processos més significatius en la definició de les noves polítiques urbanes, és conceptualitzar l’activitat comercial com un dels actius més importants no només de l’economia urbana (que també), sinó de la qualitat de vida, a partir de la importància que el comerç té pel que fa a la construcció de l’espai urbà. És a dir, les polítiques de comerç i les accions de dinamització comercial, no s’entenen a partir d’un enfocament sectorial en el context de les polítiques urbanes, sinó tot el contrari, situant-lo en el centre d’una nova agenda.

En aquest sentit, les polítiques comercials van lligades lligades a quatre qüestions bàsiques en aspectes d’innovació i creativitat de les polítiques urbanes que són: “la sostenibilitat urbana” entesa en un sentit ampli, no només ambiental, incorporant elements i factors de tipus social i cultural; “la resiliència de l’Espai Urbà”, és a dir, la capacitat d’adaptació de l’espai de la ciutat a les situacions de transformació i crisi; “el desenvolupament Comunitari i Social”, dels barris de la ciutat, en termes de qualitat de vida; i “la redefinició de les Polítiques de Regeneració Urbana”, a partir del reciclatge d’espais urbans amb un caràcter estratègic.

Aquesta “nova” definició del comerç urbà com un factor de rellevància pel que fa a la sostenibilitat social urbana, està en la base d’una nova aproximació a l’activitat comercial urbana que potencia la idea de resiliència de les ciutats, entesa com la capacitat de les ciutats de resistir i superar amenaces. Per entendre’ns…, si tenim un bon comerç, si l’activitat comercial es present i manté una bona dinàmica local, molts dels factors claus per a garantir la sostenibilitat social urbana i per tant la capacitat d’adaptació de la ciutat als canvis i a les crisis, també estarien garantits.

Isaac Albert, diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona

La disrupció ‘Amazònica’

foto3El 2015 Amazon va realitzar 1.136 patents, més de tres al dia, festius inclosos. Els canvis que està introduint al món, no només al retail, són exponencials; i està trencant amb la lògica lineal que guia molts dels nostres negocis. És el líder en innovació i acabarà sent-ho en volum. La seva estratègia és eficiència i satisfacció: automatitzar tot el possible i cercar els beneficis només després d’oferir una experiència de compra superior.

Ja implantats, els botons DASH permeten la reposició automàtica de productes, eliminant la possibilitat de comparació de preus i dificultant la introducció de nous productes. En procés, el reconeixement d’imatges per oferir informació sobre el producte (preus, existències) o alternatives; o la realització d’inventaris automàtics òptics.

Però no es tracta tant sols de tecnologia; també actua al món físic fent integració vertical en tots dos sentits: obrirà una nova llibreria (la quarta) aquest cop a Nova York. I licita per la fabrica tèxtil, amb 3.500 treballadors, de la fallida American Apparel a Califòrnia. No oblidem que aquest any superarà en vendes de tèxtil a Macys, que cau en facturació i a la borsa a causa del seu pla de tancament de botigues.

Al juliol de l´any passat va iniciar al nostre país el repartiment exprés de productes frescos, entre d´altres. Amb eixos atacava El Corte Ingles i Mercadona, que ja han reaccionat; però també al paquistanès i al xinès de la cantonada. L’avantatge competitiu d’Amazon Express, a més a més del preu (imprescindible per participar a la cursa online), és la varietat i la comoditat: no cal sortir de casa.

El més comentat ha estat l’obertura de la botiga Amazon Go a Seattle. De moment només per a empleats, però ja elimina el principal inconvenient d’anar de compres al món físic: les cues per pagar. I ho fa mitjançant una app que detecta els productes que agafes i de forma automàtica els factura al sortir. Al mateix temps proporciona, per exemple, informació sobre quins productes has agafat i tornat a deixar a la prestatgeria. Cal imaginar com és una botiga física en la que es té la mateixa informació del comportament del consumidor que a una virtual. S’haurà de veure com lluita contra els hackers, que igual que poden desactivar els frens d’un cotxe o un marcapàs, podran enganyar al sistema d’Amazon Go.

La logística és un factor clau en la venda online de productes físics i tendeix a generar pèrdues en alguns sectors com l’alimentació. Amazon benefica a molts, a l’obrir mercat i crear hàbits de compra. Però al món online la competència és molt més ferotge que al físic ja que “tothom és al mateix carrer”, no existeixen els monopolis per ubicació.

Ara començarà la cursa de velocitat, la d’Amazon per expandir els seus canvis tecnològics i la de la resta per assolir-los. En alguns casos serà necessari un transplantament de cervell per poder assimilar la disrupció.

Jordi Tarragona Coach i Conseller d’empresaris

Nou comerç, nova societat

24_alejandro-goniDes de fa temps ens omplim la boca dient que quean comprem decidim quina societat volem. I és així: comprar a comerços propers, d’aquí i productes també fets o produïts aquí, fa que els beneficis es quedin a Catalunya. I, per tant, aquests comerços i indústries no moren i els nostres barris mantenen una cohesió i una vida pròpia que ens dóna seguretat a tots.

Tot això, que és tant bonic, i que explicat dins una coherència narrativa resulta molte entenedor, de vegades s’estavella amb la realitat. Una realitat més dura, dins la qual molt del que comprem s’ha produït fora, lluny; i molt del que comprem ho fem a empreses de qui sap on, que paguen poc als treballadors i que s’enduen els beneficis fiscals fora del nostre país.

Malgrat tot, els nostres polítics ens  diuen que això és la modernitat, i ens parlen del nombre de llocs de treball que creen les noves grans superfícies. Cap d’ells ens parla dels qui engreixen la cua de l’atur perquè el seu petit comerç, on treballaven, ha tancat per culpa de les noves implantacions.

Ara la realitat comercial a Catalunya donarà un tomb espectacular amb l’arribada de grans empreses de venda online que, com veurem, de manera silenciosa aniran agafant quota de venda; i aquí ja no sabrem qui hi ha darrera, qui ho fabrica, qui ho ven, on van els impostos… Només anirem veient canvis en la nostra estructura social, canvis en els nostres barris i canvis també en la nostra manera de relacionar-nos com a conjunt humà. Tindrem un nou model de comerç. Tindrem també un nou model de societat?

Alejandro Goñi

President de PIMEC Comerç

Manifest urbanístic

Reivindico la ciutat pública, és a dir, els valors urbans inherents al model tradicional mediterrani en la seva essència i el seu esperit

josep-oliva-casas-1370363266389Parteixo de dos models urbans com antecedents: La ciutat pública és l’adaptació actual i amb visió de futur de la ciutat clàssica de matriu mediterrània i mentalitat urbana, el regne de l’artificialitat i la ciutat del vianant (‘Pedestrian city’). La seva aportació a la construcció de la ciutat és molt valuosa. La ciutat domèstica, d’origen anglosaxó i nòrdic, és conseqüència de la cultura suburbana. Conceptualment parlant, és un simple assentament humà i no una genuïna ciutat. Gaudeix de sensibilitat cap a la natura. És la ciutat del cotxe (‘car city’). Té molt a dir en la planificació i la cura del territori.

Jo reivindico la ciutat pública, és a dir, els valors urbans inherents al model tradicional mediterrani en la seva essència i el seu esperit, però eludint la realitat quan presenta disfuncions i falta d’adaptació a les exigències actuals o futures. Defenso el sistema dual d’artificialitat i parcs urbans. No es tracta només de construir edificis ni exhibir arquitectures (que també). És una cosa més ambiciosa i complexa: fer ciutat.

NO als plans que segueixen les directrius de la ciutat domèstica. NO als arquitectes sense sensibilitat urbana fent d’urbanistes. NO a l’excés de cotxes i motos amb les seqüeles de soroll, contaminació, perill i ocupació de l’espai públic (en circulació i estacionats) i també interferències físiques i visuals. NO al dèficit de parcs urbans. NO als sectors urbans de baixa densitat. NO a acumulacions d’un sol ús. NO a qualsevol tipus de guetos -siguin d’alt o baix nivell- que són per se antiurbans, perquè lenta però implacablement van desertitzant l’espai públic. Són els grups d’habitatges segregats, centres comercials, parcs de negocis, parcs empresarials o ‘world trade centers’. NO a les ciutats de les arts, judicials, del teatre, aeroportuàries, corporatives … NO als grups d’edificis aïllats, especialment d’oficines. NO als edificis que s’aparten de l’alineació del carrer. NO a promocions immobiliàries purament economicistes però nefastes quan s’enfoquen des d’una perspectiva global. No oblidem que els habitatges són la base de la ciutat, la seva matèria primera.

UN COMPLET SISTEMA DE PARCS URBANS

SÍ a recuperar i actualitzar el genuí concepte de ciutat. SÍ als seus llocs d’estar i no només de transitar. SÍ al tractament policèntric i al caràcter fractal, és a dir, que l’heterogeneïtat s’estengui a tots els barris. SÍ a les densitats mitjanes i altes. SÍ a la imprescindible i preuada col·laboració del comerç de proximitat (les botigues de sempre). SÍ a aprofitar certes situacions propiciades per la geografia o per l’estructura urbana per plantejar una intervenció d’èxit urbà assegurat.

SÍ a fer compatible l’artificialitat que defineix la ciutat pública amb l’atavisme que arrosseguem els humans i que ens lliga a la natura. SÍ a un sistema completíssim de parcs urbans que inclogui: 1) carrers arbrats, 2) petites implantacions de vegetació en llocs diversos, 3) parcs de barri, 4) parcs més grans a nivell de ciutat sencera i 5) parcs molt grans i de fàcil accés a l’interior de les àrees metropolitanes. SÍ a la màxima adaptació possible als criteris de sostenibilitat. SÍ a que l’espai públic sigui el gran protagonista. SÍ a una potent xarxa de transport públic. SÍ a la continuïtat del vianant com a norma. SÍ al predomini d’itineraris amb acompanyament urbà. SÍ a poder passejar sol per gaudir de l’escena urbana. SÍ als espais significatius i no espais de consum sense identitat. SÍ a la vida urbana que equival a gaudir d’un espai públic més segur. SÍ a la complexitat.

ADAPTAR ALS REPTES DEL CANVI CLIMÀTIC

La condició necessària, però no suficient, per fer un bon urbanisme és l’intervencionisme polític. El liberalisme només és aplicable en àmbits estrictament econòmics i amb regles de joc iguals per a tothom. La cultura suburbana i el neoliberalisme justifiquen l’existència de la ciutat domèstica. El progressisme aparent, la modernitat banal i l’ecologisme integrista expliquen el seu relatiu èxit actual. Acabo dient: alliberem-nos, doncs, d’aquests miratges que ens porten pel camí de la ciutat domèstica o el pur assentament: fem ciutat (pública). Aquests criteris defineixen la ciutat pública enfront de la domèstica. La primera s’adapta fàcilment als reptes que planteja el canvi climàtic. En canvi, la segona és totalment insostenible. Per tant, la ciutat pública és la ciutat del futur.

 

Josep Oliva Casas
Arquitecte i urbanista.