Empresa previsora val per dos

foto3Diu la dita que “persona previsora val per dos”. Estem davant d’una situació atípica important: l’1-O, sobre la que no pretenc fer aquí cap valoració política, sinó només cridar l’atenció sobre la necessitat de fer plans de contingència davant de situacions que poden tenir conseqüències importants per a les empreses.

El que correspon és fer un mapa de riscos. A tal efecte el primer és determinar quins són els escenaris finals possibles i les seves conseqüències en tots els sentits (vendes, subministraments, tresoreria…) a curt, mitjà i llarg termini per a la nostra empresa. Les conseqüències seran clarament diferents per a un allotjament turístic que per a una indústria de materials semielaborats amb proveïdors i clients fora de Catalunya. Pot ser interessant tenir en compte com afectarà cada escenari a la nostra competència i, de retruc, a nosaltres.

“S’han de fer plans de contingència davant de situacions que poden tenir conseqüències importants per a les empreses”

Els escenaris que creiem que no tindran conseqüències per a la nostra empresa els podem depreciar a aquets efectes. Hem d’assignar un cost o benefici a cada conseqüència i sumar-lo per a l’escenari.

El segon és assignar a cada escenari amb conseqüències una probabilitat que succeeixi. Si multipliquem el cost/benefici de cada escenari per la seva probabilitat tindrem la classificació del seu impacte.

Amb aquesta classificació al davant ja sabem per a quins escenaris convé fer plans de contingència, bé sigui per capitalitzar al màxim els seus beneficis o per minimitzar els seus perjudicis.

“Si multipliquem el cost/benefici de cada escenari per la seva probabilitat tindrem la classificació del seu impacte”

Hi ha dues qüestions que sembla que preocupen especialment alguns empresaris:

  1. On depositar la tresoreria sobrant de l’empresa? Al 1974, a la revolució dels clavells de Portugal, la banca va ser nacionalitzada i es van limitar las extraccions d’efectiu a 20.000 escuts al mes. Més recentment tots hem vist el “corralito” a Grècia. En aquest moment existeix llibertat de moviment de capitals a tota la comunitat europea.
  2. Si un dia es rep una notificació indicant l’obligació d’ingressar els impostos i cotitzacions de la Seguretat Social a una administració diferent a l’habitual, què hem de fer? Hi ha qui diu consignar a un notari. Uns altres diuen “ingressa a la que vulguis” perquè al final es posaran d’acord i l’ingrés serà vàlid.

Com a ciutadans podem preferir un escenari o un altre, però com a empresaris els hem de preveure tots i actuar en conseqüència.

La petrolera Shell va sortir enfortida de la crisi del petroli dels anys 70 perquè tenia un llibre amb l’escenari i els plans de contingència (que eren encertats). Només van haver de treure’l del calaix i aplicar-lo.

Jordi Tarragona Coach i Conseller d’empresaris

Anuncis

El comerç i la resiliència urbana

Isaac AlbertTreballem per promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic. Amb una pluralitat d’oferta i equilibri entre formats, com una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística i la identitat i l’atractiu de la ciutat.

La realitat, però, és que tot i el relat i la defensa política d’aquest model no tenim una legislació que ens acompanyi, que ens faciliti lligar les paraules amb els fets. Parlem i defensem un model comercial mentre dia rere dia inaugurem grans i/o mitjanes superfícies, outlets, centres d’oci/comercials…, “estratègicament” situats.

Dit això, quan parlem de model comercial, no parlem només de si ha de venir o no una gran superfície comercial al nostre poble o ciutat. Quan parlem de comerç no parlem només de petit o mitjà comerç o de comerç de proximitat; parlem, en definitiva, de model de ciutat, o sigui, de model social.

Uns dels processos més significatius en la definició de les noves polítiques urbanes, és conceptualitzar l’activitat comercial com un dels actius més importants no només de l’economia urbana (que també), sinó de la qualitat de vida, a partir de la importància que el comerç té pel que fa a la construcció de l’espai urbà. És a dir, les polítiques de comerç i les accions de dinamització comercial, no s’entenen a partir d’un enfocament sectorial en el context de les polítiques urbanes, sinó tot el contrari, situant-lo en el centre d’una nova agenda.

En aquest sentit, les polítiques comercials van lligades lligades a quatre qüestions bàsiques en aspectes d’innovació i creativitat de les polítiques urbanes que són: “la sostenibilitat urbana” entesa en un sentit ampli, no només ambiental, incorporant elements i factors de tipus social i cultural; “la resiliència de l’Espai Urbà”, és a dir, la capacitat d’adaptació de l’espai de la ciutat a les situacions de transformació i crisi; “el desenvolupament Comunitari i Social”, dels barris de la ciutat, en termes de qualitat de vida; i “la redefinició de les Polítiques de Regeneració Urbana”, a partir del reciclatge d’espais urbans amb un caràcter estratègic.

Aquesta “nova” definició del comerç urbà com un factor de rellevància pel que fa a la sostenibilitat social urbana, està en la base d’una nova aproximació a l’activitat comercial urbana que potencia la idea de resiliència de les ciutats, entesa com la capacitat de les ciutats de resistir i superar amenaces. Per entendre’ns…, si tenim un bon comerç, si l’activitat comercial es present i manté una bona dinàmica local, molts dels factors claus per a garantir la sostenibilitat social urbana i per tant la capacitat d’adaptació de la ciutat als canvis i a les crisis, també estarien garantits.

Isaac Albert, diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona

La disrupció ‘Amazònica’

foto3El 2015 Amazon va realitzar 1.136 patents, més de tres al dia, festius inclosos. Els canvis que està introduint al món, no només al retail, són exponencials; i està trencant amb la lògica lineal que guia molts dels nostres negocis. És el líder en innovació i acabarà sent-ho en volum. La seva estratègia és eficiència i satisfacció: automatitzar tot el possible i cercar els beneficis només després d’oferir una experiència de compra superior.

Ja implantats, els botons DASH permeten la reposició automàtica de productes, eliminant la possibilitat de comparació de preus i dificultant la introducció de nous productes. En procés, el reconeixement d’imatges per oferir informació sobre el producte (preus, existències) o alternatives; o la realització d’inventaris automàtics òptics.

Però no es tracta tant sols de tecnologia; també actua al món físic fent integració vertical en tots dos sentits: obrirà una nova llibreria (la quarta) aquest cop a Nova York. I licita per la fabrica tèxtil, amb 3.500 treballadors, de la fallida American Apparel a Califòrnia. No oblidem que aquest any superarà en vendes de tèxtil a Macys, que cau en facturació i a la borsa a causa del seu pla de tancament de botigues.

Al juliol de l´any passat va iniciar al nostre país el repartiment exprés de productes frescos, entre d´altres. Amb eixos atacava El Corte Ingles i Mercadona, que ja han reaccionat; però també al paquistanès i al xinès de la cantonada. L’avantatge competitiu d’Amazon Express, a més a més del preu (imprescindible per participar a la cursa online), és la varietat i la comoditat: no cal sortir de casa.

El més comentat ha estat l’obertura de la botiga Amazon Go a Seattle. De moment només per a empleats, però ja elimina el principal inconvenient d’anar de compres al món físic: les cues per pagar. I ho fa mitjançant una app que detecta els productes que agafes i de forma automàtica els factura al sortir. Al mateix temps proporciona, per exemple, informació sobre quins productes has agafat i tornat a deixar a la prestatgeria. Cal imaginar com és una botiga física en la que es té la mateixa informació del comportament del consumidor que a una virtual. S’haurà de veure com lluita contra els hackers, que igual que poden desactivar els frens d’un cotxe o un marcapàs, podran enganyar al sistema d’Amazon Go.

La logística és un factor clau en la venda online de productes físics i tendeix a generar pèrdues en alguns sectors com l’alimentació. Amazon benefica a molts, a l’obrir mercat i crear hàbits de compra. Però al món online la competència és molt més ferotge que al físic ja que “tothom és al mateix carrer”, no existeixen els monopolis per ubicació.

Ara començarà la cursa de velocitat, la d’Amazon per expandir els seus canvis tecnològics i la de la resta per assolir-los. En alguns casos serà necessari un transplantament de cervell per poder assimilar la disrupció.

Jordi Tarragona Coach i Conseller d’empresaris

Nou comerç, nova societat

24_alejandro-goniDes de fa temps ens omplim la boca dient que quean comprem decidim quina societat volem. I és així: comprar a comerços propers, d’aquí i productes també fets o produïts aquí, fa que els beneficis es quedin a Catalunya. I, per tant, aquests comerços i indústries no moren i els nostres barris mantenen una cohesió i una vida pròpia que ens dóna seguretat a tots.

Tot això, que és tant bonic, i que explicat dins una coherència narrativa resulta molte entenedor, de vegades s’estavella amb la realitat. Una realitat més dura, dins la qual molt del que comprem s’ha produït fora, lluny; i molt del que comprem ho fem a empreses de qui sap on, que paguen poc als treballadors i que s’enduen els beneficis fiscals fora del nostre país.

Malgrat tot, els nostres polítics ens  diuen que això és la modernitat, i ens parlen del nombre de llocs de treball que creen les noves grans superfícies. Cap d’ells ens parla dels qui engreixen la cua de l’atur perquè el seu petit comerç, on treballaven, ha tancat per culpa de les noves implantacions.

Ara la realitat comercial a Catalunya donarà un tomb espectacular amb l’arribada de grans empreses de venda online que, com veurem, de manera silenciosa aniran agafant quota de venda; i aquí ja no sabrem qui hi ha darrera, qui ho fabrica, qui ho ven, on van els impostos… Només anirem veient canvis en la nostra estructura social, canvis en els nostres barris i canvis també en la nostra manera de relacionar-nos com a conjunt humà. Tindrem un nou model de comerç. Tindrem també un nou model de societat?

Alejandro Goñi

President de PIMEC Comerç