Establiments amb ànima

jordi-mas Que fa que uns establiments aportin un valor únic respecte d’altres? Hi ha establiments que t’enamoren de tal manera que et traslladen a un estat emocional de satisfacció on t’agradaria romandre-hi de per vida. Són els que jo anomeno establiments amb ànima, amb sentiment, que lliuren al client el seu cor. Quan en la teva professió t’entregues amb passió i la teva única missió simplement és traslladar i influenciar el teu amor cap al client, això es nota des de l’entrada de l’establiment. Aquest sentiment el podem compartir tant a les botigues com als restaurants.

“Els establiments amb ànima, amb sentiment, són aquells que lliuren al client el seu cor”

Personalment m’agrada comparar l’ànima d’un negoci amb l’ànima de la teva pròpia casa. Quan convidem a casa a amics o persones estimades, la nostra missió és traslladar-los no només bona impressió, sinó que se sentin a gust, en un entorn càlid. És quan comencen els nostres per quès, una pregunta que ens ajudarà a construir llocs amb ànima.

Per què volem convidar a aquestes persones? Per què volem fer-los gaudir? Per què volem que mengin bé? Per què volem que els agradi la nostra casa? Per què volem que estiguin a gust? Per què volem que tornin? I així podríem seguir amb alguns quants per què més.

Un cop realitzat aquest exercici, és quan s’activa el pla d’acció que respondrà a cada per què. Per què volem convidar a aquests amics? Per què els estimem, ens importen i volem esforçar-nos perquè ens estimin i fer-los entendre el nostre amor. Per què volem que mengin bé? Perquè els agrada, llavors els preguntem pels seus gustos, els seus interessos, els seus plats preferits. Ens interessem per fer-los gaudir. Això farà que treballem per a ells i d’aquesta manera minimitzarem l’error. Alhora volem causar-los una bona impressió i ordenem la casa més del compte, posem algun attrezzo nou i tenim cura el seu aspecte, perquè els agradi la nostra llar, mimant-la una mica  més que en el nostre dia a dia. Quins són els gustos dels nostres convidats, quins temes de conversa podem tractar, quina música els agrada per ambientar… La nostra missió és que entenguin que la nostra llar té ànima i els faci estar confortables.

En els establiments hauria de passar exactament el mateix, i en alguns ho vius des que creues l’entrada. No vols agradar als teus clients? No vols que coneguin els teus gustos? La teva personalitat?

“Valoro molt en els restaurants com et canten la carta, és una forma de vendre’t el seu establiment, l’entusiasme, l’entonació, com t’expliquen l’origen de cada plat”

Valoro molt en els restaurants com et canten la carta, és una forma de vendre’t el seu establiment, l’entusiasme, l’entonació, com t’expliquen l’origen de cada plat. És a dir, el gran esforç i la influència que rau ja en els seus ulls en enamorar-te amb la seva veu, visualitzes cada plat amb les seves paraules i et fa més fàcil la seva elecció, la seva influència és clau. Per contra, altres restaurants et prenen nota del que posa a la carta. Desapareix l’ànima, no hi ha sentiment. Podríem seguir per la carta, el seu paper, la taula, com està posada, el seu joc de coberts, la col·locació de les taules o el servei de sala. A les botigues podem observar el mateix, aquest esforç per part de tot l’equip per agradar als seus clients. Les propostes de producte, la decoració o el servei. A vegades et trobes un establiment amb una pissarra on et demanen que escriguis alguna frase de la teva experiència a la botiga, amb sentiment sense un protocol establert, t’expliquen la seva història, de l’establiment, volen agradar-te.

Algú pot rebutjar aquest interès tan sincer? No es tracta de conceptes de negoci, es tracta de persones que busquen donar amor i influenciar amb la seva ànima als clients. I aquest sentiment és tan profund que aconsegueix arribar al fons de cada persona, fins al punt que sobrepassa el concepte de ser fan. Aquells establiments que tenen aquest carisma, aquesta personalitat, són únics, i han de ser perdurables en el temps, cosa que només és possible si les persones que hi treballen conserven i comparteixen l’ànima de l’establiment.

Comparteix el teu cor i personalitat amb el teu client i crea establiments amb ànima!

 

Font: Jordi Mas Fundador de Crearmas per Via Empresa

Transformació mediambiental

alejandro_gon-i-7569

Ja hem dit en altres butlletins, que la irrupció de les noves tecnologies ha representat un important desenvolupament de l’activitat comercial, adequant costos i el servei a una realitat més àgil i més profitosa.

Tot i això, la veritable revolució en el món del comerç serà, sens dubte, la sostenibilitat i el medi ambient. Aquí sí que caldrà estar preparats per aprofitar que la millora mediambiental vagi de bracet d’una millor  rendibilitat dels nostres negocis. És evident que l’adequació no serà fàcil, molts comerciants es quedaran pel camí. Més concretament, tots aquells que no entenguin la necessitat de treballar sota un model de sostenibilitat real, adequant les seves estructures logístiques a les demandes d’una societat cada vegada més exigent mediambientalment.

L’eliminació del plàstic, la limitació de la circulació dels vehicles de combustió, els impostos verds, la compra responsable, la implantació dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), etc., faran que les nostres empreses s’hagin d’adequar mentalment i estructuralment a aquesta nova situació per poder competir els pròxims anys d’una manera potent i amb garanties de continuïtat.

Personalment, crec que la primera adequació hauria de ser la mental, creure en aquest futur; si és així, l’adequació estructural no tindrà cap problema.

 

Alejandro Goñi Febrer

President de PIMEC Comerç

Ja n’estic fart de funerals de Barcelona

Ja n’estic fart d’haver d’escoltar i de llegir, cada vegada que això passa, els relativistes de torn dient imbecil·litats del tipus: “Aquests que es queixen quan tanca una botiga de barri, quantes vegades hi han anat a comprar els últims deu anys?”.

Això seria com si tanqués el Liceu, ens queixéssim i aquests mateixos pesats diguessin: “Quantes vegades hi heu anat els últims deu anys?”. Una pregunta trampa, demagògica fins a la nàusea, que denota diverses coses: menyspreu per la historia, profunda insensibilitat i passió per l’economia per sobre de qualsevol cosa relacionada amb l’humanisme. Però, sobretot, una immoralitat fastigosa. En què creuen aquestes persones? Què habita al seu imaginari? Ja us ho diré jo en què creuen: en el mercat. Ja us ho diré jo què habita al seu imaginari: la competitivitat, la marca, l’èxit.

Tot això ve a tomb del tancament el proper dia 30 de la granja Vendrell del carrer de Girona. Noranta-vuit anys dempeus, passant de generació en generació de la mateixa família, i tanca per jubilació. El negoci està etiquetat d’emblemàtic, però ja sabem tots que això, a Barcelona, no serveix de gran cosa. Confia a poder traspassar-lo perquè pugui continuar endavant però la impossibilitat de vendre-hi beguda alcohòliques està frenant l’interès d’alguns candidats a explotar el local a partir d’ara. Impediments molt prosaics, trobo.

Bé, estic fent el que al principi semblava que volgués evitar: escriure un nou obituari. Suposo que no hi puc fer més. Suposo que, a la meva manera, encara m’estimo la meva ciutat. A pesar que l’estan trinxant. El recentment elegit nou consistori va dir, pocs dies després de la seva formació, que emprendria un seguit de mesures per frenar la colonització ultraliberal que assota Barcelona. No me’ls crec, esclar. Però a veure si en els propers mesos ens sorprenen amb alguna cosa.

Font: Toni Vall

Salvar el McDonald’s

fotoLos propietarios de la franquicia recurrirán la sentencia. McDonald’s insiste en que el negocio es deficitario. Pero los trabajadores dicen que han ganado una batalla importante. Reciben apoyos mediáticos. Entre ellos, el de Jean-Luc Mélenchon, el dirigente de la izquierda radical francesa y representante de Marsella en el Parlamento.

Hace veinte años, Mélenchon habría condenado a McDonald’s. El 12 de agosto de 1999, José Bové, sindicalista agrario y elaborador de queso roquefort, se convirtió en uno de los héroes del naciente movimiento antiglobalización al ponerse al frente de un grupo de ganaderos que desmanteló un edificio en obras de una franquicia de McDonald’s en Millau. La multinacional de la hamburguesa era para Bové, y para media Francia, el enemigo de su soberanía alimentaria. El asalto le costó una condena de cárcel de tres meses, pero catapultó a Bové al estrellato internacional.

La prensa anglosajona se sorprende gratamente por lo ocurrido en Marsella. McDonald’s, antes símbolo de la malbouffe, de la comida basura, es ­vindicado por los habitantes de una ­periferia olvidada de Francia. Aunque lo que de verdad sorprenda de toda
esta historia es que el McDonald’s de Saint-Barthélémy sea el último espacio de vínculo social en ese barrio aban­donado.

McDonald’s llegó a Marsella en 1992. En aquellos años, las cadenas de fast-food proliferaban en las periferias de las ciudades. Ahora esas periferias se están vaciando por los efectos de internet y del reparto de comida a domicilio. Cuando cierre el McDonald’s, las calles de Saint-Barthélémy quedarán vacías.

Font: Ramon Aymerich