El comerç de proximitat i la personalitat de les nostres ciutats

VanessaCampos_bigHui els propose que fem un exercici de visualització. Proven a tancar els ulls i pensen en el centre de la seua ciutat un dels dies d’aquesta setmana pròxima a les festes nadalenques. Quin tipus d’establiment hi veuen? Si, són tot grans botigues de grans cadenes que tenen la mateixa distribució ací que qualsevol altra ciutat del món. Què diferencia la principal artèria comercial de València de la de qualsevol ciutat occidental de grandària similar? La veritat és que a banda de la temperatura, les diferències cada vegada són menors. Parle de València perquè és la ciutat més propera al meu lloc d’origen, però podríem dir coses semblants de qualsevol altra gran ciutat valenciana.

Ara proven a repetir la mateixa visualització del centre de la seua ciutat durant aquestes dates, però durant la seua infantesa (25/30/40… anys enrere). Què veurien? Si, hi ha grans cadenes comercials però també hi ha les xicotetes botigues del comerç de proximitat. Eixos establiments especialitzats on podies trobar els productes més específics, a una bona relació qualitat-preu sobre tot tenint en compte que les persones que les regentaven eren coneixedores al mil·límetre del producte que venien i sabien captar les necessitats de la seua clientela. Moltes vegades inclús coneixien al client pel seu nom. Molts d’aquests establiments estaven i alguns encara estan en edificis històrics que són una joia de l’arquitectura dels S.XIX o XX i el seu mobiliari i decoració et portava a altres moments del temps.

Els posaré un exemple que aquelles persones que han anat “de llibreries” segur que entenen. Se’n recorden de l’ultima vegada que compraren un llibre recomanat per la seua llibrera i els va encantar? Els parle d’experiències, eixa persona amb la que estableixes una relació de confiança i que acaba coneixent els teus gustos literaris i té l’ofici de recomanar-te el llibre que t’agrada llegir. D’això se’n diu tenir ofici, d’eixe ofici també forma part l’atendre a la clientela amb eixa manera de ser mediterrània que tenim la valenciana gent. Eixe tenir ofici, és també el que és capaç d’aportar-li al fet de comprar un valor afegit.

En termes de consum en un món globalitzat, la gent demanda cada vegada més consumir experiències més que merament productes físics. Aquesta tendència és encara més evident en el cas del turisme: el turisme és, cada vegada més, experiencial. Les nostres ciutats com a ciutats valencianes, amb una personalitat pròpia i diferent a qualsevol altres ciutats, poden oferir tant als locals com als visitants experiències de compra diferents a les que es poden trobar en altres llocs del món. Eixe potencial de diferenciació passa per que l’oferta comercial incloga el comerç de proximitat amb els seus locals xicotets carregats d’història.

Pense ara en el centre de València i cada vegada que recorde les tendes de souvenirs que venen vestits de flamenca se’m parteix l’ànima. Els vestits de flamenca són un tret característic molt bonic de les ciutats andaluses i faran be d’aprofitar-lo, però no formen part de la cultura valenciana que no és ni millor ni pitjor si no senzillament diferent. Això no ens ajuda a consolidar una imatge diferenciada del que és València. El mateix passa en altres ciutats valencianes.

En la meua opinió, una tasca important a fer de manera coordinada per part dels ajuntaments i la Generalitat en matèria de comerç i turisme, seria la realització d’un pla director de dinamització de comerços de proximitat. Començant per fer un cens a tot el territori valencià de comerços històrics de proximitat, identificant aquells que operen en un local que tinga trets arquitectònic característiques i/o que venguen o preparen algun producte de caràcter eminentment local. A partir d’ací es podria incloure els comerços més representatius en les guies turístiques contextualitzant-los amb el moment de la història en el que foren creats i amb els monuments que hi haja prop d’ells. L’objectiu hauria de ser identificar i aprofitar les sinèrgies potencials que poden haver entre els sectors comercial i turístic per aconseguir mantenir el comerç de proximitat com a part de l’activitat econòmica de les nostres ciutats.

En altres llocs ja s’han fet algunes iniciatives en aquesta línia, així en l’any 2015 Barcelona va aprovar un Pla de protecció de comerços històrics (la ciutat va canviar l’alcaldia però aquesta política continua), pla al que també va donar suport el Govern català. La proposta que plantege en el paràgraf anterior és més ambiciosa que la que està en marxa a Barcelona des del 2015, atès que no només es tracta d’aconseguir que aquells comerços que estan en un local emblemàtic baixen la persiana. Si no que, pense, que l’objectiu hauria de ser el conservar i posar en valor els actius intangibles (el Know how) del comerç de proximitat.

En definitiva, l’ànima valenciana del nostre comerç de proximitat pot ser una font de generació d’imatge pròpia diferenciada i d’activitat econòmica que pot generar llocs de treball estables. La que escriu pensa que en l’oferta comercial d’una gran ciutat valenciana ha d’haver lloc per a les grans cadenes però també per al comerç de proximitat.

Anuncis

Empresa previsora val per dos

foto3Diu la dita que “persona previsora val per dos”. Estem davant d’una situació atípica important: l’1-O, sobre la que no pretenc fer aquí cap valoració política, sinó només cridar l’atenció sobre la necessitat de fer plans de contingència davant de situacions que poden tenir conseqüències importants per a les empreses.

El que correspon és fer un mapa de riscos. A tal efecte el primer és determinar quins són els escenaris finals possibles i les seves conseqüències en tots els sentits (vendes, subministraments, tresoreria…) a curt, mitjà i llarg termini per a la nostra empresa. Les conseqüències seran clarament diferents per a un allotjament turístic que per a una indústria de materials semielaborats amb proveïdors i clients fora de Catalunya. Pot ser interessant tenir en compte com afectarà cada escenari a la nostra competència i, de retruc, a nosaltres.

“S’han de fer plans de contingència davant de situacions que poden tenir conseqüències importants per a les empreses”

Els escenaris que creiem que no tindran conseqüències per a la nostra empresa els podem depreciar a aquets efectes. Hem d’assignar un cost o benefici a cada conseqüència i sumar-lo per a l’escenari.

El segon és assignar a cada escenari amb conseqüències una probabilitat que succeeixi. Si multipliquem el cost/benefici de cada escenari per la seva probabilitat tindrem la classificació del seu impacte.

Amb aquesta classificació al davant ja sabem per a quins escenaris convé fer plans de contingència, bé sigui per capitalitzar al màxim els seus beneficis o per minimitzar els seus perjudicis.

“Si multipliquem el cost/benefici de cada escenari per la seva probabilitat tindrem la classificació del seu impacte”

Hi ha dues qüestions que sembla que preocupen especialment alguns empresaris:

  1. On depositar la tresoreria sobrant de l’empresa? Al 1974, a la revolució dels clavells de Portugal, la banca va ser nacionalitzada i es van limitar las extraccions d’efectiu a 20.000 escuts al mes. Més recentment tots hem vist el “corralito” a Grècia. En aquest moment existeix llibertat de moviment de capitals a tota la comunitat europea.
  2. Si un dia es rep una notificació indicant l’obligació d’ingressar els impostos i cotitzacions de la Seguretat Social a una administració diferent a l’habitual, què hem de fer? Hi ha qui diu consignar a un notari. Uns altres diuen “ingressa a la que vulguis” perquè al final es posaran d’acord i l’ingrés serà vàlid.

Com a ciutadans podem preferir un escenari o un altre, però com a empresaris els hem de preveure tots i actuar en conseqüència.

La petrolera Shell va sortir enfortida de la crisi del petroli dels anys 70 perquè tenia un llibre amb l’escenari i els plans de contingència (que eren encertats). Només van haver de treure’l del calaix i aplicar-lo.

Jordi Tarragona Coach i Conseller d’empresaris

El comerç i la resiliència urbana

Isaac AlbertTreballem per promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic. Amb una pluralitat d’oferta i equilibri entre formats, com una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística i la identitat i l’atractiu de la ciutat.

La realitat, però, és que tot i el relat i la defensa política d’aquest model no tenim una legislació que ens acompanyi, que ens faciliti lligar les paraules amb els fets. Parlem i defensem un model comercial mentre dia rere dia inaugurem grans i/o mitjanes superfícies, outlets, centres d’oci/comercials…, “estratègicament” situats.

Dit això, quan parlem de model comercial, no parlem només de si ha de venir o no una gran superfície comercial al nostre poble o ciutat. Quan parlem de comerç no parlem només de petit o mitjà comerç o de comerç de proximitat; parlem, en definitiva, de model de ciutat, o sigui, de model social.

Uns dels processos més significatius en la definició de les noves polítiques urbanes, és conceptualitzar l’activitat comercial com un dels actius més importants no només de l’economia urbana (que també), sinó de la qualitat de vida, a partir de la importància que el comerç té pel que fa a la construcció de l’espai urbà. És a dir, les polítiques de comerç i les accions de dinamització comercial, no s’entenen a partir d’un enfocament sectorial en el context de les polítiques urbanes, sinó tot el contrari, situant-lo en el centre d’una nova agenda.

En aquest sentit, les polítiques comercials van lligades lligades a quatre qüestions bàsiques en aspectes d’innovació i creativitat de les polítiques urbanes que són: “la sostenibilitat urbana” entesa en un sentit ampli, no només ambiental, incorporant elements i factors de tipus social i cultural; “la resiliència de l’Espai Urbà”, és a dir, la capacitat d’adaptació de l’espai de la ciutat a les situacions de transformació i crisi; “el desenvolupament Comunitari i Social”, dels barris de la ciutat, en termes de qualitat de vida; i “la redefinició de les Polítiques de Regeneració Urbana”, a partir del reciclatge d’espais urbans amb un caràcter estratègic.

Aquesta “nova” definició del comerç urbà com un factor de rellevància pel que fa a la sostenibilitat social urbana, està en la base d’una nova aproximació a l’activitat comercial urbana que potencia la idea de resiliència de les ciutats, entesa com la capacitat de les ciutats de resistir i superar amenaces. Per entendre’ns…, si tenim un bon comerç, si l’activitat comercial es present i manté una bona dinàmica local, molts dels factors claus per a garantir la sostenibilitat social urbana i per tant la capacitat d’adaptació de la ciutat als canvis i a les crisis, també estarien garantits.

Isaac Albert, diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona

La disrupció ‘Amazònica’

foto3El 2015 Amazon va realitzar 1.136 patents, més de tres al dia, festius inclosos. Els canvis que està introduint al món, no només al retail, són exponencials; i està trencant amb la lògica lineal que guia molts dels nostres negocis. És el líder en innovació i acabarà sent-ho en volum. La seva estratègia és eficiència i satisfacció: automatitzar tot el possible i cercar els beneficis només després d’oferir una experiència de compra superior.

Ja implantats, els botons DASH permeten la reposició automàtica de productes, eliminant la possibilitat de comparació de preus i dificultant la introducció de nous productes. En procés, el reconeixement d’imatges per oferir informació sobre el producte (preus, existències) o alternatives; o la realització d’inventaris automàtics òptics.

Però no es tracta tant sols de tecnologia; també actua al món físic fent integració vertical en tots dos sentits: obrirà una nova llibreria (la quarta) aquest cop a Nova York. I licita per la fabrica tèxtil, amb 3.500 treballadors, de la fallida American Apparel a Califòrnia. No oblidem que aquest any superarà en vendes de tèxtil a Macys, que cau en facturació i a la borsa a causa del seu pla de tancament de botigues.

Al juliol de l´any passat va iniciar al nostre país el repartiment exprés de productes frescos, entre d´altres. Amb eixos atacava El Corte Ingles i Mercadona, que ja han reaccionat; però també al paquistanès i al xinès de la cantonada. L’avantatge competitiu d’Amazon Express, a més a més del preu (imprescindible per participar a la cursa online), és la varietat i la comoditat: no cal sortir de casa.

El més comentat ha estat l’obertura de la botiga Amazon Go a Seattle. De moment només per a empleats, però ja elimina el principal inconvenient d’anar de compres al món físic: les cues per pagar. I ho fa mitjançant una app que detecta els productes que agafes i de forma automàtica els factura al sortir. Al mateix temps proporciona, per exemple, informació sobre quins productes has agafat i tornat a deixar a la prestatgeria. Cal imaginar com és una botiga física en la que es té la mateixa informació del comportament del consumidor que a una virtual. S’haurà de veure com lluita contra els hackers, que igual que poden desactivar els frens d’un cotxe o un marcapàs, podran enganyar al sistema d’Amazon Go.

La logística és un factor clau en la venda online de productes físics i tendeix a generar pèrdues en alguns sectors com l’alimentació. Amazon benefica a molts, a l’obrir mercat i crear hàbits de compra. Però al món online la competència és molt més ferotge que al físic ja que “tothom és al mateix carrer”, no existeixen els monopolis per ubicació.

Ara començarà la cursa de velocitat, la d’Amazon per expandir els seus canvis tecnològics i la de la resta per assolir-los. En alguns casos serà necessari un transplantament de cervell per poder assimilar la disrupció.

Jordi Tarragona Coach i Conseller d’empresaris