«La desregularització d’horaris suposaria la pèrdua de la dona professional al sector del comerç»

Part de l’entrevista a Eva M. Gajardola a la Revista comerç.cat.

Image

Quines han estat les principals actuacions que ha dut a terme dins la UGT en l’àmbit del comerç?

L’actuació més constant i a la qual dedico molta part del meu temps és l’assessorament i acompanyament als comitès d’empresa nous i als seus delegats, però en aquests anys a la UGT he col·laborat en nombroses activitats, com els casals d’infants per a nens i nenes de pares treballadors del comerç durant la campanya de Nadal de 2009, la campanya de sensibilització de les condicions dels treballadors del comerç l’any 2010, mobilitzacions en contra de la desregularització dels horaris en grans magatzems, representativitat davant entitats com la Taula de Comerç o el Consell Assessor de Comerç de la Generalitat i diverses activitats en defensa de l’actual model comercial a Catalunya en matèria d’horaris comercials, entre d’altres moltes accions que hem dut a terme.

Quines considera que són les peculiaritats del comerç a Catalunya?

La tradicional trajectòria comercial de Catalunya ha aconseguit que les nostres ciutats es converteixin en ciutats de compres per excel·lència. L’expansió d’un comerç especialitzat, combinat amb el comerç tradicional i la implantació de les grans superfícies, ha permès que Catalunya mantingui un equilibri inusual. Per això, el sector del comerç es defineix com un dels motors de la nostra economia i com a model integrador de la nostra societat. Però és un model de creixement impulsat per estratègies empresarials que basen la competitivitat de les empreses en el baix valor afegit, els costos salarials baixos, l’ús de mà d’obra poc qualificada, la precarietat laboral i el benefici a curt termini, amb la renúncia consegüent a la modernització, a la innovació i a la competitivitat de qualitat. Unes característiques agreujades darrerament com a conseqüència de la crisi econòmica.

Com són les condicions laborals dels treballadors del sector en relació a d’altres comunitats o països?

Les nostres condicions laborals en matèria de salaris i horaris són una mica millors que a la resta d’Espanya, a excepció del País Basc, però només pel que fa a empreses que operen amb aplicació de conveni d’ordre provincial o autonòmic. Les empreses de comerç que operen amb conveni d’ordre estatal o d’empresa tenen les mateixes condicions que a la resta de l’Estat. Si ho comparem amb altres països d’Europa, de forma generalitzada estem per sota, ja no tan sols en condicions laborals sinó també en prestigi de professió.

Com ha afectat la crisi en aquest sentit?

L’any 2008 treballaven al comerç unes 400.000 persones; a finals del 2012, les persones ocupades al comerç son d’unes 286.500. Tot això es tradueix en un enduriment de les ja precàries condicions de treball, ja que les plantilles actuals són les més ajustades des que va començar la crisi, i això fa que els treballadors tinguin més càrrega de treball i més inestabilitat horària. Durant les campanyes de Nadal i rebaixes no es reforcen les plantilles, el que es tradueix en més hores de treball. Les dones són les que resulten més mal parades, així com els joves. Les dones abans representaven el 72% i ara s’ha reduït al 65%, mentre que els joves de 16 a 29 anys han baixat un 11,2%.

Com compagina el petit botiguer la seva vida laboral i familiar, tenint en compte que a Catalunya proliferen les empreses unilocalitzades?

Aquesta conciliació queda relegada a la mínima expressió, disposant única i exclusivament dels diumenges i festius de no apertura i sempre dependents d’altres per tal de cobrir les necessitats diàries, ja que el principal problema dels horaris comercials és la dissociació amb la resta de sectors productius de la societat. Són necessàries polítiques de recolzament d’horaris per al sector serveis, ja que les que hi ha no són adequades a les nostres necessitats.

Quins perjudicis per a aquesta conciliació suposaria la desregularització d’horaris comercials?

Està clar que si això passés, la primera conseqüència seria la pèrdua directa de les dones professionals del sector. Encara al segle XXI, les dones són les que majoritàriament porten el pes específic de la conciliació, i en el comerç representen el 67% de les plantilles, de les quals el 62% són mares. A més, això portaria a una desregularització més important dels horaris dels treballadors, ja que les empreses estarien més hores obertes al públic però això no tindria una conseqüència directa en els llocs de treball. El que pot passar és que els horaris es converteixin en “xiclets”, que s’estirin en funció de les vendes, els clients i les franges horàries. Així mateix, posaria en perill d’extinció aquest inusual equilibri que tenen els diferents formats comercials que conviuen en l’actualitat. El petit comerç tindria moltes dificultats per poder competir davant els grans formats comercials, i fins i tot podrien desaparèixer. A més, trencaria la cohesió social que aporten als barris els nostres eixos comercials.

Anuncis