Comerç electrònic de proximitat

andreu-pimec-nt

Parlar de “comerç electrònic” i de “proximitat” pot semblar una contradicció, però la realitat actual és que els hàbits de compra de moltes persones consumidores han canviat (i seguiran canviant en els propers anys) i el comerç de proximitat ha d’estar atent a aquests canvis per adaptar-se a les noves necessitats dels seus clients. Una paraula que defineix perfectament la relació entre el client i el botiguer és confiança. Conèixer el client, saber quines són les seves demandes i treballar dia a dia per mantenir aquesta relació de confiança és, sens dubte, una de les virtuts del comerç de proximitat. Aprofitar les noves tecnologies per afegir valor a aquesta relació és, en aquests moments, un repte que actualment s’estan plantejant molts comerciants.

Internet els ofereix la possibilitat de disposar d’un segon canal de venda complementari a l’establiment físic que, amb una mica d’imaginació, pot esdevenir un servei innovador d’alt valor afegit, amb capacitat per donar resposta a les noves necessitats dels clients. A més, aquest comerç electrònic de proximitat pot captar nous targets, una bona oportunitat per incrementar les vendes, especialment ara que el consum no passa per un bon moment. El comerç electrònic, en definitiva, lluny de ser una amenaça, pot ser una eina que ajudi el comerç urbà a continuar modernitzant-se. Cal, però, fer bé la feina.

Andreu Brú, director de Noves Tecnologies de PIMEC

Anuncis

Merescut reconeixement al comerç de Vic

Imatge

Qualsevol reconeixement és una satisfacció després d’un esforç i constància en una feina ben feta. El bon gust de boca encara és més accentuat quan les circumstàncies, el context i el clima són adversos i per tant es requereix un esforç molt més gran per arribar als mateixos objectius.

No estic parlant de cap mèrit esportiu sinó del guardó que van rebre, fa uns dies, els comerciants de la ciutat de Vic per la seva iniciativa de desenvolupar una única targeta urbana entre les associacions de CentreVic, Unió de Comerciants Remei-Estadi i GAP.

Aquesta targeta suposa, en primer lloc, sumar esforços per créixer i ser més competitius davant altres ciutats, per promoure el consum als comerços propis i també per atreure clients de les comarques properes. El comerç de Vic sempre ha estat molt actiu i variat i s’ha sabut adaptar als diferents temps i a les seves necessitats i exigències. Aquesta targeta urbana és un bon exemple de que continuem a la primera línia i que el govern del nostre país, la Generalitat de Catalunya, l’ha volgut distingir amb el premi de millor iniciativa comercial.

En segon lloc, posa de relleu que tot i la crisi severa que estem arrossegant des de fa uns anys, ens mirem el futur amb optimisme i som capaços de pensar, d’innovar, de gestar projectes diferents per ser més competitius. Que no ens rendim fàcilment sinó tot el contrari, busquem oportunitats per fer més gran i atractiu el teixit comercial.

Com a regidora de Comerç us vull dir que em sento orgullosa dels botiguers i botigueres de la meva ciutat amb els quals estem treballant colze a colze en diferents projectes i als que sempre hem fet costat. El model comercial de Vic és, precisament, model per a moltes altres ciutats catalanes i, perquè no dir-ho, també sorprèn al visitant estranger. La mesura humana de la ciutat i el tarannà emprenedor dels nostres ciutadans ha convertit la ciutat de Vic, al llarg dels segles, en un pol d’atracció pel seu patrimoni, per la seva oferta cultural però també pel gran atractiu del seu comerç.

 
Font: osona.com

«La desregularització d’horaris suposaria la pèrdua de la dona professional al sector del comerç»

Part de l’entrevista a Eva M. Gajardola a la Revista comerç.cat.

Image

Quines han estat les principals actuacions que ha dut a terme dins la UGT en l’àmbit del comerç?

L’actuació més constant i a la qual dedico molta part del meu temps és l’assessorament i acompanyament als comitès d’empresa nous i als seus delegats, però en aquests anys a la UGT he col·laborat en nombroses activitats, com els casals d’infants per a nens i nenes de pares treballadors del comerç durant la campanya de Nadal de 2009, la campanya de sensibilització de les condicions dels treballadors del comerç l’any 2010, mobilitzacions en contra de la desregularització dels horaris en grans magatzems, representativitat davant entitats com la Taula de Comerç o el Consell Assessor de Comerç de la Generalitat i diverses activitats en defensa de l’actual model comercial a Catalunya en matèria d’horaris comercials, entre d’altres moltes accions que hem dut a terme.

Quines considera que són les peculiaritats del comerç a Catalunya?

La tradicional trajectòria comercial de Catalunya ha aconseguit que les nostres ciutats es converteixin en ciutats de compres per excel·lència. L’expansió d’un comerç especialitzat, combinat amb el comerç tradicional i la implantació de les grans superfícies, ha permès que Catalunya mantingui un equilibri inusual. Per això, el sector del comerç es defineix com un dels motors de la nostra economia i com a model integrador de la nostra societat. Però és un model de creixement impulsat per estratègies empresarials que basen la competitivitat de les empreses en el baix valor afegit, els costos salarials baixos, l’ús de mà d’obra poc qualificada, la precarietat laboral i el benefici a curt termini, amb la renúncia consegüent a la modernització, a la innovació i a la competitivitat de qualitat. Unes característiques agreujades darrerament com a conseqüència de la crisi econòmica.

Com són les condicions laborals dels treballadors del sector en relació a d’altres comunitats o països?

Les nostres condicions laborals en matèria de salaris i horaris són una mica millors que a la resta d’Espanya, a excepció del País Basc, però només pel que fa a empreses que operen amb aplicació de conveni d’ordre provincial o autonòmic. Les empreses de comerç que operen amb conveni d’ordre estatal o d’empresa tenen les mateixes condicions que a la resta de l’Estat. Si ho comparem amb altres països d’Europa, de forma generalitzada estem per sota, ja no tan sols en condicions laborals sinó també en prestigi de professió.

Com ha afectat la crisi en aquest sentit?

L’any 2008 treballaven al comerç unes 400.000 persones; a finals del 2012, les persones ocupades al comerç son d’unes 286.500. Tot això es tradueix en un enduriment de les ja precàries condicions de treball, ja que les plantilles actuals són les més ajustades des que va començar la crisi, i això fa que els treballadors tinguin més càrrega de treball i més inestabilitat horària. Durant les campanyes de Nadal i rebaixes no es reforcen les plantilles, el que es tradueix en més hores de treball. Les dones són les que resulten més mal parades, així com els joves. Les dones abans representaven el 72% i ara s’ha reduït al 65%, mentre que els joves de 16 a 29 anys han baixat un 11,2%.

Com compagina el petit botiguer la seva vida laboral i familiar, tenint en compte que a Catalunya proliferen les empreses unilocalitzades?

Aquesta conciliació queda relegada a la mínima expressió, disposant única i exclusivament dels diumenges i festius de no apertura i sempre dependents d’altres per tal de cobrir les necessitats diàries, ja que el principal problema dels horaris comercials és la dissociació amb la resta de sectors productius de la societat. Són necessàries polítiques de recolzament d’horaris per al sector serveis, ja que les que hi ha no són adequades a les nostres necessitats.

Quins perjudicis per a aquesta conciliació suposaria la desregularització d’horaris comercials?

Està clar que si això passés, la primera conseqüència seria la pèrdua directa de les dones professionals del sector. Encara al segle XXI, les dones són les que majoritàriament porten el pes específic de la conciliació, i en el comerç representen el 67% de les plantilles, de les quals el 62% són mares. A més, això portaria a una desregularització més important dels horaris dels treballadors, ja que les empreses estarien més hores obertes al públic però això no tindria una conseqüència directa en els llocs de treball. El que pot passar és que els horaris es converteixin en “xiclets”, que s’estirin en funció de les vendes, els clients i les franges horàries. Així mateix, posaria en perill d’extinció aquest inusual equilibri que tenen els diferents formats comercials que conviuen en l’actualitat. El petit comerç tindria moltes dificultats per poder competir davant els grans formats comercials, i fins i tot podrien desaparèixer. A més, trencaria la cohesió social que aporten als barris els nostres eixos comercials.

Crear amb poc producte: tot és un tema d’emocions

Image

Una presentació ben pensada, productes adequats al nostre mercat, un tracte personal i una atmosfera conceptual estimulen al client a que es senti molt gust a dins la botiga, que hi passi més estona i que augmenti les probabilitats que hi acabi comprant…

Això és el que havien d’aconseguir a la botiga de calçat infantil de Vic. No és necessari que comenti que el tracte és òptim, per tant, només necessitem crear un desig de compra en aquesta botiga.

Tot comença de la següent manera…

El producte no arriba i fa bon temps. Necessitem actuar. Necessitem crear un impacte visual encara que no hi hagin suficients articles per exposar.

Unes caixes de fruites, un vinil ben vistós, amb una gama cromàtica del més comercial i elements com la fruita i la verdura amb aspecte natural.

Ja tenim l’aparador fet, però ara hem d’ubicar les mostres a la sala de venda. Busquem vincles amb l’aparador i construïm el que tècnicament anomenem “línia vermella”, es a dir, una versió escenogràfica del concepte “fruiteria” a l’interior de la botiga. Agrupem famílies de sabates, intercalant espais entre les unes i les altres, creant volums visuals, i per últim, utilitzem el packaging de les firmes, que ens ajuda dissimular els “buits”.

Físicament hi ha poc calçat. Òpticament, no s’aprecia.

Poc després de finalitzar la nostra petita “obra d’art”, comencem a observar com la gent reacciona.

Una dosi ben fresca per als més experts compradors: els nens.

 

Bibiana Becerra

Aparadorista/visual merchandiser