El nostre comerç de proximitat, el valorem prou? Una mirada exterior ens pot donar un cop de mà

El nostre comerç, la nostra qualitat de vida
Estem acostumats a passejar pels barris dels nostres municipis. De manera força habitual fem un vol pels carrers, passegem, mirem botigues, de vegades hi entrem a comprar… però difícilment ens detenim a pensar en el rol que aquestes botigues estan desenvolupant i com interactuen i determinen la nostra vida social.

El nostre comerç de proximitat és un dels elements que contribueixen a fer únic i diferent l’ambient que es respira als nostres carrers, per la vida social que genera, les relacions veïnals que s’hi teixeixen, el tracte hospitalari, el nostre tarannà… Aquestes botigues ens fan diferenciar d’altres municipis d’arreu del món, ens donen un signe distintiu, fan de la nostra una terra acollidora, amable, alegre, on ens agrada viure, i que, fins i tot quan estem afectats per una crisi sense precedents, siguem sent un dels llocs que gaudeix dels índexs més elevats de qualitat de vida en el rànquing internacional.

Però, el nostre comerç, el valorem prou? Som conscients del seu paper? Tal vegada ens pugui ajudar l’opinió d’ algú que ho veu des d’una altra perspectiva.

Els visitants europeus, què opinen del nostre comerç de proximitat?

Una turista suïssa ens aporta les seves reflexions sobre el nostre comerç de proximitat, els nostres carrers plens de vida, el nostre model comercial… Les seves valoracions ens poden ajudar a posar de relleu alguns elements del nostre entorn que sovint ens passen desapercebuts.

Simone Reeves va néixer a Kenya, de mare israeliana i pare anglès, es va criar al Regne Unit, concretament entre Portsmouth i Southampton, a la costa sud. Ha viscut en diverses parts del món i, per feina, està molt acostumada a viatjar pels cinc continents. Actualment viu a Ginebra (Suïssa) i ens explica que sempre que pot fa una escapada a la nostra terra, perquè s’hi troba a gust i perquè, quan no hi és, té enyorança.

“Trobo a faltar aquests indrets, l’ambient, les botigues que hi ha, totes diferents, amb essència original, cada una amb les seves peculiaritats que la fan única i diferent a les altres; és el que més m’entusiasma d’aquesta terra. És impossible trobar-ho a Ginebra, on tot són franquícies, amb un mateix estil als comerços. Hi ha unes quantes ciutats així i, a vegades, costa diferenciar on ets si et deixes guiar pel tipus de botigues. La globalització és el que comporta:  al final, entres en una botiga i totes són iguals o molt similars, i dubtes si et trobes a Abu Dhabi, Washington o Ginebra”.

Com és el comerç de Ginebra?

“A Ginebra, el model comercial és un altre: hi ha botigues que pertanyen a alguna cadena i moltes botigues de luxe”.

Què és el que més t’atrau del nostre model comercial?

“M’agrada l’estil mediterrani, retalls acolorits i interessants; no és tan convencional. Els comerços són petits i originals, i m’agrada que els mercats estiguin situats al centre urbà.”

Què és el que el fa diferent el nostre comerç al d’altres ciutats?

“M’agrada dir que és petitet, amb una bona estructura. Un pot anar caminant a tot arreu, i a mi m’agrada caminar. Al passar sota terra –com succeeix en altres indrets del món– un perd l’oportunitat de topar-se amb carrers i llocs interessants; no s’és conscient de tot el que un es perd! Pel que fa a les botigues, d’algunes em sorprèn la fruita, ben exposada i amb els seus colors cridaners; les diferents verdures, totes fresques; i el peix fresc, acabat de pescar… i el tracte cordial, en uns carrers sempre alegres… Comprar esdevé una festa! I tot al costat de casa, al barri!… Un menjar deliciós i diferent! I tot sota un sol i una lluminositat per a nosaltres desconeguda.”

“Aquí, de botiga en botiga descobreixo els carrers, la seva gent, la vida a l’aire lliure; em sorprèn veure com els seus habitants xerren els uns amb els altres i fan vida al carrer, ple de comerços, on t’ofereixen un tracte sempre afable i cordial. És de les coses que més enyoro quan sóc a casa meva.”

Esperem que aquestes reflexions, fetes per una turista, contribueixin a valorar allò que, per ser tan habitual, no sabem apreciar de manera justa.

 

Reportatge publicat a la revista e-Comerç

Diputació de Barcelona

Anuncis

Comerç electrònic de proximitat

andreu-pimec-nt

Parlar de “comerç electrònic” i de “proximitat” pot semblar una contradicció, però la realitat actual és que els hàbits de compra de moltes persones consumidores han canviat (i seguiran canviant en els propers anys) i el comerç de proximitat ha d’estar atent a aquests canvis per adaptar-se a les noves necessitats dels seus clients. Una paraula que defineix perfectament la relació entre el client i el botiguer és confiança. Conèixer el client, saber quines són les seves demandes i treballar dia a dia per mantenir aquesta relació de confiança és, sens dubte, una de les virtuts del comerç de proximitat. Aprofitar les noves tecnologies per afegir valor a aquesta relació és, en aquests moments, un repte que actualment s’estan plantejant molts comerciants.

Internet els ofereix la possibilitat de disposar d’un segon canal de venda complementari a l’establiment físic que, amb una mica d’imaginació, pot esdevenir un servei innovador d’alt valor afegit, amb capacitat per donar resposta a les noves necessitats dels clients. A més, aquest comerç electrònic de proximitat pot captar nous targets, una bona oportunitat per incrementar les vendes, especialment ara que el consum no passa per un bon moment. El comerç electrònic, en definitiva, lluny de ser una amenaça, pot ser una eina que ajudi el comerç urbà a continuar modernitzant-se. Cal, però, fer bé la feina.

Andreu Brú, director de Noves Tecnologies de PIMEC

Merescut reconeixement al comerç de Vic

Imatge

Qualsevol reconeixement és una satisfacció després d’un esforç i constància en una feina ben feta. El bon gust de boca encara és més accentuat quan les circumstàncies, el context i el clima són adversos i per tant es requereix un esforç molt més gran per arribar als mateixos objectius.

No estic parlant de cap mèrit esportiu sinó del guardó que van rebre, fa uns dies, els comerciants de la ciutat de Vic per la seva iniciativa de desenvolupar una única targeta urbana entre les associacions de CentreVic, Unió de Comerciants Remei-Estadi i GAP.

Aquesta targeta suposa, en primer lloc, sumar esforços per créixer i ser més competitius davant altres ciutats, per promoure el consum als comerços propis i també per atreure clients de les comarques properes. El comerç de Vic sempre ha estat molt actiu i variat i s’ha sabut adaptar als diferents temps i a les seves necessitats i exigències. Aquesta targeta urbana és un bon exemple de que continuem a la primera línia i que el govern del nostre país, la Generalitat de Catalunya, l’ha volgut distingir amb el premi de millor iniciativa comercial.

En segon lloc, posa de relleu que tot i la crisi severa que estem arrossegant des de fa uns anys, ens mirem el futur amb optimisme i som capaços de pensar, d’innovar, de gestar projectes diferents per ser més competitius. Que no ens rendim fàcilment sinó tot el contrari, busquem oportunitats per fer més gran i atractiu el teixit comercial.

Com a regidora de Comerç us vull dir que em sento orgullosa dels botiguers i botigueres de la meva ciutat amb els quals estem treballant colze a colze en diferents projectes i als que sempre hem fet costat. El model comercial de Vic és, precisament, model per a moltes altres ciutats catalanes i, perquè no dir-ho, també sorprèn al visitant estranger. La mesura humana de la ciutat i el tarannà emprenedor dels nostres ciutadans ha convertit la ciutat de Vic, al llarg dels segles, en un pol d’atracció pel seu patrimoni, per la seva oferta cultural però també pel gran atractiu del seu comerç.

 
Font: osona.com

«La desregularització d’horaris suposaria la pèrdua de la dona professional al sector del comerç»

Part de l’entrevista a Eva M. Gajardola a la Revista comerç.cat.

Image

Quines han estat les principals actuacions que ha dut a terme dins la UGT en l’àmbit del comerç?

L’actuació més constant i a la qual dedico molta part del meu temps és l’assessorament i acompanyament als comitès d’empresa nous i als seus delegats, però en aquests anys a la UGT he col·laborat en nombroses activitats, com els casals d’infants per a nens i nenes de pares treballadors del comerç durant la campanya de Nadal de 2009, la campanya de sensibilització de les condicions dels treballadors del comerç l’any 2010, mobilitzacions en contra de la desregularització dels horaris en grans magatzems, representativitat davant entitats com la Taula de Comerç o el Consell Assessor de Comerç de la Generalitat i diverses activitats en defensa de l’actual model comercial a Catalunya en matèria d’horaris comercials, entre d’altres moltes accions que hem dut a terme.

Quines considera que són les peculiaritats del comerç a Catalunya?

La tradicional trajectòria comercial de Catalunya ha aconseguit que les nostres ciutats es converteixin en ciutats de compres per excel·lència. L’expansió d’un comerç especialitzat, combinat amb el comerç tradicional i la implantació de les grans superfícies, ha permès que Catalunya mantingui un equilibri inusual. Per això, el sector del comerç es defineix com un dels motors de la nostra economia i com a model integrador de la nostra societat. Però és un model de creixement impulsat per estratègies empresarials que basen la competitivitat de les empreses en el baix valor afegit, els costos salarials baixos, l’ús de mà d’obra poc qualificada, la precarietat laboral i el benefici a curt termini, amb la renúncia consegüent a la modernització, a la innovació i a la competitivitat de qualitat. Unes característiques agreujades darrerament com a conseqüència de la crisi econòmica.

Com són les condicions laborals dels treballadors del sector en relació a d’altres comunitats o països?

Les nostres condicions laborals en matèria de salaris i horaris són una mica millors que a la resta d’Espanya, a excepció del País Basc, però només pel que fa a empreses que operen amb aplicació de conveni d’ordre provincial o autonòmic. Les empreses de comerç que operen amb conveni d’ordre estatal o d’empresa tenen les mateixes condicions que a la resta de l’Estat. Si ho comparem amb altres països d’Europa, de forma generalitzada estem per sota, ja no tan sols en condicions laborals sinó també en prestigi de professió.

Com ha afectat la crisi en aquest sentit?

L’any 2008 treballaven al comerç unes 400.000 persones; a finals del 2012, les persones ocupades al comerç son d’unes 286.500. Tot això es tradueix en un enduriment de les ja precàries condicions de treball, ja que les plantilles actuals són les més ajustades des que va començar la crisi, i això fa que els treballadors tinguin més càrrega de treball i més inestabilitat horària. Durant les campanyes de Nadal i rebaixes no es reforcen les plantilles, el que es tradueix en més hores de treball. Les dones són les que resulten més mal parades, així com els joves. Les dones abans representaven el 72% i ara s’ha reduït al 65%, mentre que els joves de 16 a 29 anys han baixat un 11,2%.

Com compagina el petit botiguer la seva vida laboral i familiar, tenint en compte que a Catalunya proliferen les empreses unilocalitzades?

Aquesta conciliació queda relegada a la mínima expressió, disposant única i exclusivament dels diumenges i festius de no apertura i sempre dependents d’altres per tal de cobrir les necessitats diàries, ja que el principal problema dels horaris comercials és la dissociació amb la resta de sectors productius de la societat. Són necessàries polítiques de recolzament d’horaris per al sector serveis, ja que les que hi ha no són adequades a les nostres necessitats.

Quins perjudicis per a aquesta conciliació suposaria la desregularització d’horaris comercials?

Està clar que si això passés, la primera conseqüència seria la pèrdua directa de les dones professionals del sector. Encara al segle XXI, les dones són les que majoritàriament porten el pes específic de la conciliació, i en el comerç representen el 67% de les plantilles, de les quals el 62% són mares. A més, això portaria a una desregularització més important dels horaris dels treballadors, ja que les empreses estarien més hores obertes al públic però això no tindria una conseqüència directa en els llocs de treball. El que pot passar és que els horaris es converteixin en “xiclets”, que s’estirin en funció de les vendes, els clients i les franges horàries. Així mateix, posaria en perill d’extinció aquest inusual equilibri que tenen els diferents formats comercials que conviuen en l’actualitat. El petit comerç tindria moltes dificultats per poder competir davant els grans formats comercials, i fins i tot podrien desaparèixer. A més, trencaria la cohesió social que aporten als barris els nostres eixos comercials.