Un altre comerç és possible

Actualment, en temps de canvis, l’afirmació “un altre món és possible” és més vigent i necessària que mai, però perquè aquest “nou món” arribi el primer que cal canviar son als seus ciutadans: la seva cultura, els seus hàbits, els costums i en això una activitat de relació i transmissió de valors tant quotidiana com el comerç, és clau.

el-9-nou-albert-vinyals

 

Els canvis han de venir de la consciència de la ciutadania i de l’empenta dels comerciants i per això hem de començar trencant amb moltes barreres mentals. Tota aquesta introducció la faig per justificar aquest article, nascut fruit d’una notícia colpidora, pels qui creiem en els canvis. Resulta que des d’una associació de comerciants, amb el recolzament d’una important patronal del comerç català, han denunciat al Rec.0, el festival de botigues efímeres d’outlets de moda realitzat a Igualada. Es tracta d’un singular esdeveniment comercial, capaç d’atreure a 70.000 persones en l’última edició, venent més de 80.000 peces de roba. La singularitat d’aquest acte va propiciar que des d’ESCODI, la universitat del comerç, en realitzéssim una investigació per analitzar el perfil i les motivacions dels  visitants.

És curiós descobrir que cap de les principals queixes de l’esmentat informe (ordre, neteja i seguretat), van ser percebudes pels 300 enquestats en la nostra investigació; al contrari, els visitants demandaven més marques, major freqüència i més activitats festives i aquests inconvenients “estètics” els percebien com a part de l’encant.

Enlloc d’atacar un esdeveniment com aquest, ens haurien de centrar en analitzar el per què triomfa i així veure quin benefici col·lateral se’n pot treure. L’èxit del “nostre veí”, no hauria de ser entès com una derrota personal, sinó com una oportunitat d’aprenentatge i millorar. Així, tot i que en aquest article, comenci parlant del que es pot millorar, sobretot vull aportar idees que ens ajudin a avançar.

 

Retrocedir:

El comerç a Catalunya ha sigut un model de referència durant anys i part d’aquest èxit ha vingut de la capacitat d’adaptació als canvis, gràcies a les nostres virtuts. En temps de canvis, hem de potenciar el que ens fa ser bons, per tant, no podem malbaratar tots els nostres esforços en lluitar únicament amb una estratègia de preus baixos, hem d’oferir quelcom més.

Un dels principals objectius hauria de ser l’autosuficiència i no dependre de subvencions que possiblement, mai tornaran a ser com abans; les empreses han de planificar, conèixer als consumidors, i si cal internacionalitzar-se, o cercar-los a la xarxa. Això no és només una qüestió econòmica, sinó de creativitat, passió i formació.

Evidentment, son necessaris diners, sobretot finançament privat per part de bancs, però també d’inversors que creguin en projectes apassionants.

 

Avançar:

Per altra banda, citaré algunes idees que ens poden fer avançar. La clau és el coneixement del nostre client. El consumidor és molt més que “el client que sempre té la raó”, és un ciutadà al qui ja no podem segmentar per classes socials, sinó que hi connectarem si sabem localitzar-lo per estils de vida i sobretot, per “moments de consum”.

Algunes de les claus per arribar-hi, és conèixer algunes de les tendències que ens mouen al comprar, a part del preu.

Primerament, citaré una tendència clau pel sector dels serveis i que gran part del món del comerç ha trigat en aplicar conscientment: el marketing experiencial, o sigui, oferir una experiència diferent en el punt de venta.

Aquí trobem experiències com el citat RECstores a Igualada, o les diferents iniciatives d’animació, que surten del convencional, com les Shopping Nights temàtiques, o els flea Markets i d’altres mercats de segona mà i d’artesans, que no paren de créixer.

Molts comerços  ja segueixen aquesta tendència. Ho trobem en sectors tant diversos com els flequers, amb el Fes-te farinetes (Sants, Barcelona), un espai on fer-nos el pa nosaltres mateixos, creat per un forner a qui la tendència de fer-se el pa a casa, podria suposar-li competència. Botigues de música com Discos Paradiso (El Raval, Barcelona), una botiga de discs en vinil, oberta fa 3 anys, en el pitjor moment  pel sector, que atreuen als clients amb constants espectacles i actuacions musicals. Un altre sorprenent exemple, és l’espai tranquil de Barbany (Granollers), una botiga de roba basada en el consum conscient, on es realitzen nombroses activitats, que van des de la meditació, a concerts de música lírica.

Un altre tendència a tenir en comte sorgeix front a la homogeneïtzació i estandardització de la societat de consum. Es la personalització, tant de productes, preus, o serveis a escollir.  El fet de tenir un producte, o servei únic, és un dels avantatges del petit comerç, les pop up stores i el comerç on-line, front a les grans multinacionals.

Així trobem botigues que ofereixen productes únics, a més d’una experiència diferent, com l’i-Fil, una reinterpretació de les merceries al s.XXI. Aquí també inclouríem propostes comercials que aposten per l’híper-especialització, tant pròpia del món de l’artesania. Trobem comerços com la botifarreria al barri del born, una antiga carnisseria, que s’ha especialitzat en les botifarres, o canelons.cat, un comerç present a un mercat municipal i a la xarxa, especialitzat en els canelons.

També és important connectar amb els valors dels ciutadans. Estem recorrent un camí on hem anat dels excessos del consum malbaratador, a l’austeritat, per arribar al consumidor conscient que es qüestiona el per què s’ha de comprar una marca, enlloc d’un altre. Trobem exemples com la ruta d’Slow Shops del barri de Gracia, o associacions com Gran centre de Granollersque es van atrevir amb propostes, en el seu moments tant impopulars, com la peatonalització, la creació d’una moneda pròpia, o d’altres que no van poder assolir com fer de Granollers una ciutat sense multinacionals.

Dins la idea d’aportar valors, moltes propostes es centren en la sostenibilitat, amb exemples com restaurants, fruiteries i botigues de roba que es basen en el Km 0, o exitoses iniciatives de consum col·laboratiu com social carla co-shop(espai compartit de venta de roba de petits productors, d’àmbit català basat en el concepte slow fashion) huertos compartidosairbnbo bla-bla car, entre d’altres.

També destacar propostes on la Responsabilitat Social Corporativa és la raó de la seva existència, com moltacte: unoutlet de roba, que harmonitza valors socials i econòmics, ja que hi treballen persones amb malaltia mental, oteixidors: cooperativa amb fabricació i distribució de tèxtil des de Catalunya, pensada amb la finalitat d’aconseguir la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge.

Finalment, destacar la importància de la formació com a clau per l’expansió d’aquestes idees. És imprescindible, primerament que es cregui en la importància de la formació del sector, per així poder internacionalitzar el coneixement i abordar-lo des d’una perspectiva interdisciplinària.

Si no coneixem al consumidor,  ni apostem per la innovació, seguirem malmetent un sector que crea ciutats, aporta valors i dóna feina a tantes famílies.

Afortunadament, molts comerciants estan canviant de mentalitat i ens ajuden a veure que un altre comerç és possible.

 

Albert Vinyals – Professor de Psicologia del Consum a Escodi – UAB

Anuncis

El nostre comerç de proximitat, el valorem prou? Una mirada exterior ens pot donar un cop de mà

El nostre comerç, la nostra qualitat de vida
Estem acostumats a passejar pels barris dels nostres municipis. De manera força habitual fem un vol pels carrers, passegem, mirem botigues, de vegades hi entrem a comprar… però difícilment ens detenim a pensar en el rol que aquestes botigues estan desenvolupant i com interactuen i determinen la nostra vida social.

El nostre comerç de proximitat és un dels elements que contribueixen a fer únic i diferent l’ambient que es respira als nostres carrers, per la vida social que genera, les relacions veïnals que s’hi teixeixen, el tracte hospitalari, el nostre tarannà… Aquestes botigues ens fan diferenciar d’altres municipis d’arreu del món, ens donen un signe distintiu, fan de la nostra una terra acollidora, amable, alegre, on ens agrada viure, i que, fins i tot quan estem afectats per una crisi sense precedents, siguem sent un dels llocs que gaudeix dels índexs més elevats de qualitat de vida en el rànquing internacional.

Però, el nostre comerç, el valorem prou? Som conscients del seu paper? Tal vegada ens pugui ajudar l’opinió d’ algú que ho veu des d’una altra perspectiva.

Els visitants europeus, què opinen del nostre comerç de proximitat?

Una turista suïssa ens aporta les seves reflexions sobre el nostre comerç de proximitat, els nostres carrers plens de vida, el nostre model comercial… Les seves valoracions ens poden ajudar a posar de relleu alguns elements del nostre entorn que sovint ens passen desapercebuts.

Simone Reeves va néixer a Kenya, de mare israeliana i pare anglès, es va criar al Regne Unit, concretament entre Portsmouth i Southampton, a la costa sud. Ha viscut en diverses parts del món i, per feina, està molt acostumada a viatjar pels cinc continents. Actualment viu a Ginebra (Suïssa) i ens explica que sempre que pot fa una escapada a la nostra terra, perquè s’hi troba a gust i perquè, quan no hi és, té enyorança.

“Trobo a faltar aquests indrets, l’ambient, les botigues que hi ha, totes diferents, amb essència original, cada una amb les seves peculiaritats que la fan única i diferent a les altres; és el que més m’entusiasma d’aquesta terra. És impossible trobar-ho a Ginebra, on tot són franquícies, amb un mateix estil als comerços. Hi ha unes quantes ciutats així i, a vegades, costa diferenciar on ets si et deixes guiar pel tipus de botigues. La globalització és el que comporta:  al final, entres en una botiga i totes són iguals o molt similars, i dubtes si et trobes a Abu Dhabi, Washington o Ginebra”.

Com és el comerç de Ginebra?

“A Ginebra, el model comercial és un altre: hi ha botigues que pertanyen a alguna cadena i moltes botigues de luxe”.

Què és el que més t’atrau del nostre model comercial?

“M’agrada l’estil mediterrani, retalls acolorits i interessants; no és tan convencional. Els comerços són petits i originals, i m’agrada que els mercats estiguin situats al centre urbà.”

Què és el que el fa diferent el nostre comerç al d’altres ciutats?

“M’agrada dir que és petitet, amb una bona estructura. Un pot anar caminant a tot arreu, i a mi m’agrada caminar. Al passar sota terra –com succeeix en altres indrets del món– un perd l’oportunitat de topar-se amb carrers i llocs interessants; no s’és conscient de tot el que un es perd! Pel que fa a les botigues, d’algunes em sorprèn la fruita, ben exposada i amb els seus colors cridaners; les diferents verdures, totes fresques; i el peix fresc, acabat de pescar… i el tracte cordial, en uns carrers sempre alegres… Comprar esdevé una festa! I tot al costat de casa, al barri!… Un menjar deliciós i diferent! I tot sota un sol i una lluminositat per a nosaltres desconeguda.”

“Aquí, de botiga en botiga descobreixo els carrers, la seva gent, la vida a l’aire lliure; em sorprèn veure com els seus habitants xerren els uns amb els altres i fan vida al carrer, ple de comerços, on t’ofereixen un tracte sempre afable i cordial. És de les coses que més enyoro quan sóc a casa meva.”

Esperem que aquestes reflexions, fetes per una turista, contribueixin a valorar allò que, per ser tan habitual, no sabem apreciar de manera justa.

 

Reportatge publicat a la revista e-Comerç

Diputació de Barcelona

Comerç electrònic de proximitat

andreu-pimec-nt

Parlar de “comerç electrònic” i de “proximitat” pot semblar una contradicció, però la realitat actual és que els hàbits de compra de moltes persones consumidores han canviat (i seguiran canviant en els propers anys) i el comerç de proximitat ha d’estar atent a aquests canvis per adaptar-se a les noves necessitats dels seus clients. Una paraula que defineix perfectament la relació entre el client i el botiguer és confiança. Conèixer el client, saber quines són les seves demandes i treballar dia a dia per mantenir aquesta relació de confiança és, sens dubte, una de les virtuts del comerç de proximitat. Aprofitar les noves tecnologies per afegir valor a aquesta relació és, en aquests moments, un repte que actualment s’estan plantejant molts comerciants.

Internet els ofereix la possibilitat de disposar d’un segon canal de venda complementari a l’establiment físic que, amb una mica d’imaginació, pot esdevenir un servei innovador d’alt valor afegit, amb capacitat per donar resposta a les noves necessitats dels clients. A més, aquest comerç electrònic de proximitat pot captar nous targets, una bona oportunitat per incrementar les vendes, especialment ara que el consum no passa per un bon moment. El comerç electrònic, en definitiva, lluny de ser una amenaça, pot ser una eina que ajudi el comerç urbà a continuar modernitzant-se. Cal, però, fer bé la feina.

Andreu Brú, director de Noves Tecnologies de PIMEC

Merescut reconeixement al comerç de Vic

Imatge

Qualsevol reconeixement és una satisfacció després d’un esforç i constància en una feina ben feta. El bon gust de boca encara és més accentuat quan les circumstàncies, el context i el clima són adversos i per tant es requereix un esforç molt més gran per arribar als mateixos objectius.

No estic parlant de cap mèrit esportiu sinó del guardó que van rebre, fa uns dies, els comerciants de la ciutat de Vic per la seva iniciativa de desenvolupar una única targeta urbana entre les associacions de CentreVic, Unió de Comerciants Remei-Estadi i GAP.

Aquesta targeta suposa, en primer lloc, sumar esforços per créixer i ser més competitius davant altres ciutats, per promoure el consum als comerços propis i també per atreure clients de les comarques properes. El comerç de Vic sempre ha estat molt actiu i variat i s’ha sabut adaptar als diferents temps i a les seves necessitats i exigències. Aquesta targeta urbana és un bon exemple de que continuem a la primera línia i que el govern del nostre país, la Generalitat de Catalunya, l’ha volgut distingir amb el premi de millor iniciativa comercial.

En segon lloc, posa de relleu que tot i la crisi severa que estem arrossegant des de fa uns anys, ens mirem el futur amb optimisme i som capaços de pensar, d’innovar, de gestar projectes diferents per ser més competitius. Que no ens rendim fàcilment sinó tot el contrari, busquem oportunitats per fer més gran i atractiu el teixit comercial.

Com a regidora de Comerç us vull dir que em sento orgullosa dels botiguers i botigueres de la meva ciutat amb els quals estem treballant colze a colze en diferents projectes i als que sempre hem fet costat. El model comercial de Vic és, precisament, model per a moltes altres ciutats catalanes i, perquè no dir-ho, també sorprèn al visitant estranger. La mesura humana de la ciutat i el tarannà emprenedor dels nostres ciutadans ha convertit la ciutat de Vic, al llarg dels segles, en un pol d’atracció pel seu patrimoni, per la seva oferta cultural però també pel gran atractiu del seu comerç.

 
Font: osona.com