Esteu deixant morir el comerç

Image

 

El comerç està en una situació dramàtica. Els partits polítics, el govern, la societat en general no són conscients de la greu situació en que es troba el petit i mitjà Comerç d’aquest país. En els darrers anys hi ha hagut una caiguda de la demanda brutal provocada, és cert, per una crisi molt dura, però també per la manca de confiança en el sistema que han generat els propis mitjans de comunicació, una administració inconscient, i els bancs i caixes, que han liquidat gairebé tots els crèdits.

 

Els comerciants, a Creu Coberta, i creiem que a tota Barcelona, hem tingut la pitjor campanya nadalenca en molts anys, i aquesta campanya representa, per a molts dels comerciants, el 25% del negoci anual. Avui per avui, més del 50% del petit i mitjà negoci té pèrdues. Moltes de les empreses tenen una rendibilitat de menys del 12%, i això és insostenible. No es pot invertir ni en l’estoc, ni en la imatge del local, ni en publicitat… Els comerciants fem el que podem. Hem hagut de baixar preus per mantenir el mateix número d’unitats venut, ens les hem hagut d’enginyar amb mil i una promocions i descomptes per animar les vendes. A més la pujada de l’IVA gairebé en tots els casos l’hem assumit nosaltres, sense repercutir en el preu final, sinó rebaixant-nos el nostre marge de benefici.

Aquest menor poder adquisitiu dels catalans ha vingut compensat, en part, amb l’arribada de turisme, que ajuda a mantenir un sistema que, sense aquest, estaria abocat a la ruïna. Des del 2006, fa set anys, molts de nosaltres, no tenim una rendibilitat positiva sostinguda.

A aquesta situació, hem d’afegir-hi la delicada i fràgil situació dels autònoms que som la majoria de petits i mitjans empresaris. A més a més d’haver de suportar una imatge difosa per l’estat massa sovint de l’autònom com a defraudador, no disposem de cap ajuda de l’administració. La nostra càrrega fiscal s’eleva al 24%, quan les grans empreses tributen només el 4% i el crèdit està completament tancat per a nosaltres. Per això, enguany, ja som 50.000 autònoms menys.

Hem arribat a un punt i a part. Cal una resposta urgent que doni senyals d’estímul als empresaris i emprenedors. En primer lloc, un gran pacte d’estat on es posin d’acord els governs, la patronal i els sindicats, amb el suport dels bancs. En segon lloc cal inversió. I això representa que els bancs i caixes es comprometin, mitjançant l’estat, a noves línies de crèdit ICO a empreses, tutelats si es vol per la mateixa administració. Amb això ha d’haver indefugiblement una baixada del tipus d’interès. Si els bancs no ho volen assumir, ha de ser l’estat també el que pugui concedir crèdits directament. El diner ha d’arribar a les empreses. I també, és clar, els crèdits han d’obrir-se al consumidor, que és el nostre principal client.

En quant als autònoms valdria la pena incidir també en els crèdits, baixar els tipus d’interès, reduir les cotitzacions de forma temporal a la Seguretat Social, eliminar les clàusules que permeten embargar l’habitatge als autònoms, facilitar-ne el seu establiment…

Cal, a escala més petita, derivar el turisme a tots els eixos comercials de la ciutat, per a que es distribueixi bé. Iniciatives poc costoses però rentables han de servir a l’Ajuntament potenciar aquest consum per mitjà del turisme i del consumidor local. Així mateix el paper clau de Barcelona Activa i alguns primers programes com el Reempresa han de servir per a aportar‐nos emprenedors. Per acabar-ho d’adobar no pot ser que des del Govern Central s’aprovin decrets llei que ens perjudiquen, com el de llibertat d’horaris comercials, pressionant en contra del petit comerç.

Cal, en darrer terme, agilitzar tota la tramitació burocràtica per als comerciants. Es necessita una finestreta única de forma urgent que ens faciliti la feina. No hi contribueix, tampoc, una imatge en perpetua crisi del sistema que ofereixen els mitjans de comunicació. Parlar de nous valors, d’empresaris joves, de noves iniciatives, de premis, d’empreses d’èxit, de models… ens ha de servir per reafirmar la confiança en el nostre comerç català. Un compromís dels grans mitjans per afavorir una imatge positiva del comerç i del consum ha de ser imprescindible.

Els empresaris, comerciants, emprenedors, som el principal motor de l’economia d’aquest país. Un comerç viu tindrà capacitat de contractar persones i reduir l’atur. Un comerç viu tindrà capacitat d’incrementar nòmines i les rendes. Un comerç viu ens permetrà tenir una oferta atractiva i més turisme de qualitat. Un comerç viu ens permetrà tenir uns carrers més il·luminats, més dinàmics, més generadors de riquesa.

Francament, no sé a què esteu esperant.

Lluís Llanas i Rigol
President de l’Associació de Comerciants Creu Coberta

Anuncis

La ciutat, la nova Targeta Urbana Vic i els altres actors de l’obra.

Dimarts al vespre la sala de l’Auditori de la Caixa Manlleu de Vic es va omplir de comerciants per assistir a la presentació de la Targeta UrbanaVic.

Tots els assistents a la taula presidencial van coincidir en la importància del moment. Segurament no era per menys aquest entusiasme. CentreVic, Illa Comercial GAP, Remei Estadi centre de comerç i l’Ajuntament semblava que havien aconseguit coordinar esforços per fer néixer aquesta nova Targeta.

Resumint d’una manera ràpida, la Targeta Urbana Vic és una targeta de fidelització que es podrà utilitzar a tots els comerços adherits pertanyents a aquestes tres associacions. El funcionament serà independent per cada comerç però servirà la mateixa targeta. Cada comerç decidirà el tipus de fidelització. I tot complint estrictament la Llei de Protecció de Dades.

És una iniciativa pionera. Allunyada de pseudotargetes bancàries plenes de trampes i només avantatges per les entitats bancàries. Es tracta d’un pas endavant per diferents motius.

Primer per aglutinar en un sol projecte les tres associacions de comerciants de Vic. Segon, per simplificar als clients la fidelització als seus comerços habituals i tercer fer-ho en un moment d’una crueltat econòmica important i generar il·lusió en el sector.

Però encara hi ha un parell de motius més. Un dels quals és que és una iniciativa pionera en identificar als nostres comerços veïns com a col·laboradors i no com a enemics. És l’inici per començar a construir una consciència de ciutat comercial lluny de la capelleta de cada botiguer.

I encara una cinquena raó. La targeta pretén anar més enllà. La Targeta Urbana Vic pretén ser una targeta de ciutat. Una targeta on la cultura hi sigui inclosa, l’Atlàntida per exemple. On els parquímetres hi puguin ser inclosos. On alguns serveis de l’Ajuntament hi siguin integrats, on la restauració hi tingui un paper important… Una targeta que traspassi el món del comerç.

Ahir a la presentació hi havia la Sra. Anna Erra, regidora de comerç de l’Ajuntament de Vic. Cal que ràpidament s’hi apuntin els altres actors de l’obra. Crec que el comerç crea i genera una activitat econòmica i social mai prou valorada.

No és cap secret que els carrers on l’activitat comercial és baixa o nul·la, són tristos, foscos a les nits. Les ciutats on el comerç no n’és una característica important és una ciutat sense vida. Els grans centres culturals és complementen amb oferta comercial. Les grans ciutats on les fires hi són un punt fort, gaudeixen de gastronomia i comerç de primer nivell.

Per tant en aquesta iniciativa s’hi ha de sumar la cultura, les fires, els mercats, la restauració, els museus, el turisme… I no només de l’àmbit públic, sinó també de l’àmbit privat.

Aquesta targeta serà un fracàs sí només ens la creiem els comerciants. O diguem-ho d’una altra manera. Aquesta targeta serà una bona targeta pel comerç però pot ser una molt bona targeta per la ciutat.

Que ningú es pensi que l’Atlàntida atraurà públic de fora sense poder complementar la seva oferta amb un passeig per les botigues de Vic. Que cap restaurador pensi a ampliar clientela forana girant l’esquena a les iniciatives del comerç. Que cap regidor cregui que les fires tindran èxit sense coordinar-les amb la resta de la ciutat. El comerç té clar que no som res sense els altres actors de l’obra.

Però sempre he cregut que cada actor pretén fer un monòleg davant d’un públic rendit als seus peus. Ignorant la resta de la companyia i fins i tot del director.

No diré que no s’hagin fet accions per combinar tots els actors. Segurament molts d’aquests actors es creuen prou superbs per no escoltar ningú més. Gran error.

El comerç de Vic s’ha posat al capdavant d’un projecte, dels més ambiciosos de la nostra història, com diuen des de CentreVic. Esperem sincerament que lluny d’aixecar enveges sigui capaç d’aglutinar tots els altres actors que conformen l’activitat socioeconòmica de la ciutat.

La ciutat, els nostres clients, i nosaltres mateixos ens mereixem posar-nos d’acord.

Xevi Cortacans Pujol – Muntanya de Llibres

Aparadors Tardor-Hivern’12

Ara sí que ja podem dir que comença a arribar el fred… Per tant, ja podem veure, segons la moda, algunes tendències que ja estan presents aquesta temporada tardor-hivern’12.

Quines són les influències per crear un aparador de tendència i per aquesta temporada?

Us deixo un recull de les apostes  en visual d’aquest hivern:

  • Inspiració oriental: ventalls, pedres, estampats que evoquen el llunyà orient…
  • Flors: Aquesta aposta no és només per l’estiu, les grans firmes venen amb intencions d’alegrar-nos aquesta tardor amb estampats florals de gran tampany.
  • Estil british: Quadres, llibres, pissarres, globus terraquis, escultures, etc.
  • Taylor: tisores, cintes mètriques, bobines  de fil, botons…
  • Vintage: Un estil que s’imposa en interiorisme amb força, televisors antics, màquines d’escriure, maletes antigues, ràdios, visitem el traster de l’avi i a veure que trobem!
  • Blanc i negre: Dos colors bàsics que han entrat amb força, ja poden ser en total look o combinats. En suports, figures geomètriques, fondos, un coordinat clau, sobri però elegant.
  • Or: Encara que no sigui Nadal, un toc brillant fa d’una composició senzilla, un punt focal sofisticat.
  • Ecològic: Look que cada vegada està més de moda, cartró reciclat, cordes, branques, colors orgànics i materials naturals per una tardor econòmica.

 

Bibiana Becerra / Visual merchandiser

Una manera d’exposar

Image

Posar o exposar? Sovint ens plantegem perquè entrem a un establiment: ens agrada el producte? l’atenció? els preus? o bé, l’atmosfera? És ben veritat que depenent de l’ambient creat a la botiga, condiciona a la seva entrada i posterior compra. No és el mateix col.locar els articles per talles (per facilitar la feina del venedor) que per col.leccions (pel client és més senzill de “llegir” i “desitjar-lo”).

M’ha cridat especialment l’atenció aquesta botiga de la fotografia, a Greenwich Market (Londres). Aconsegueix a la perfecció crear un àmbit industrial, però a la vegada proper, ja que utilitza materials tan bàsics com els blocs de ciment, làmpades d’obra, tant recurrents… per no parlar de la manera d’informar, s’han estalviat uns calerons en fer cartelleria i han optat per escriure a sobre d’unes pinzellades de pintura de pissarra, visca la irregularitat!

Per fer destacar encara més les seves referències, han emmarcat les prendes estrella en cistells metàl.lics, ocupant així un espai de paret per tal de buscar l’equilibri i trobar la mirada de l’espectador. Molt més vistós, sense cap mena de dubte, que implantar de forma vertical, a on només es veu una part del producte.

Per compensar tanta simplicitat, incorporen a les lleixes una sèrie de leds en color fred per coordinar amb el seu logotip. Tot perfectament sincronitzat, es veu just el producte que s’ha de veure, donant importància a cadascun dels seus articles. Col.locació impecable. Neta. Un toc que ens fa oblidar que ens trobem dins d’un contenidor…

Bibiana Becerra

Aparadorista/visual merchandiser