Aparadors Tardor-Hivern’12

Ara sí que ja podem dir que comença a arribar el fred… Per tant, ja podem veure, segons la moda, algunes tendències que ja estan presents aquesta temporada tardor-hivern’12.

Quines són les influències per crear un aparador de tendència i per aquesta temporada?

Us deixo un recull de les apostes  en visual d’aquest hivern:

  • Inspiració oriental: ventalls, pedres, estampats que evoquen el llunyà orient…
  • Flors: Aquesta aposta no és només per l’estiu, les grans firmes venen amb intencions d’alegrar-nos aquesta tardor amb estampats florals de gran tampany.
  • Estil british: Quadres, llibres, pissarres, globus terraquis, escultures, etc.
  • Taylor: tisores, cintes mètriques, bobines  de fil, botons…
  • Vintage: Un estil que s’imposa en interiorisme amb força, televisors antics, màquines d’escriure, maletes antigues, ràdios, visitem el traster de l’avi i a veure que trobem!
  • Blanc i negre: Dos colors bàsics que han entrat amb força, ja poden ser en total look o combinats. En suports, figures geomètriques, fondos, un coordinat clau, sobri però elegant.
  • Or: Encara que no sigui Nadal, un toc brillant fa d’una composició senzilla, un punt focal sofisticat.
  • Ecològic: Look que cada vegada està més de moda, cartró reciclat, cordes, branques, colors orgànics i materials naturals per una tardor econòmica.

 

Bibiana Becerra / Visual merchandiser

Anuncis

Una manera d’exposar

Image

Posar o exposar? Sovint ens plantegem perquè entrem a un establiment: ens agrada el producte? l’atenció? els preus? o bé, l’atmosfera? És ben veritat que depenent de l’ambient creat a la botiga, condiciona a la seva entrada i posterior compra. No és el mateix col.locar els articles per talles (per facilitar la feina del venedor) que per col.leccions (pel client és més senzill de “llegir” i “desitjar-lo”).

M’ha cridat especialment l’atenció aquesta botiga de la fotografia, a Greenwich Market (Londres). Aconsegueix a la perfecció crear un àmbit industrial, però a la vegada proper, ja que utilitza materials tan bàsics com els blocs de ciment, làmpades d’obra, tant recurrents… per no parlar de la manera d’informar, s’han estalviat uns calerons en fer cartelleria i han optat per escriure a sobre d’unes pinzellades de pintura de pissarra, visca la irregularitat!

Per fer destacar encara més les seves referències, han emmarcat les prendes estrella en cistells metàl.lics, ocupant així un espai de paret per tal de buscar l’equilibri i trobar la mirada de l’espectador. Molt més vistós, sense cap mena de dubte, que implantar de forma vertical, a on només es veu una part del producte.

Per compensar tanta simplicitat, incorporen a les lleixes una sèrie de leds en color fred per coordinar amb el seu logotip. Tot perfectament sincronitzat, es veu just el producte que s’ha de veure, donant importància a cadascun dels seus articles. Col.locació impecable. Neta. Un toc que ens fa oblidar que ens trobem dins d’un contenidor…

Bibiana Becerra

Aparadorista/visual merchandiser

Madrid no pot ser el mirall

El Govern espanyol tira pel dret en matèria de rebaixes i d’horaris comercials i dinamita el nostre model comercial, del que per a més inri, a Catalunya en tenim totes les competències.Com a conseqüència, rebaixes tot l’any, ampliació dels horaris (de 72 a 90 hores setmanals), llibertat horària en comerços de fins a 300 m2 (abans 150 m2), més dies festius d’obertura (dels 8 de l’actualitat passarem a 10) i obliga a diverses ciutats a liberalitzar horaris en zones turístiques.

Tot això ho justifiquen dient que, en aquest context de crisi, com més hores d’obertura dels comerços més consum intern i més dinamisme econòmic (es veu que el proteccionisme acomoda, impedeix innovar i córrer riscs). Queda clar que aquest Govern s’ha posat com a mirall Madrid. 

La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) ha presentat un estudi que és un anàlisi del comerç al detall espanyol des de la perspectiva de Catalunya i permet confrontar amb dades el model madrileny i el català. 

Entre el més destacat, s’apunta que a la comunitat de Madrid, on es permet obrir 22 diumenges i festius, les vendes van caure un 17,34% entre 2008 i 2010, i a Catalunya, que només permet obrir vuit festius l’any, les vendes van baixar un 4,91%.

L’estudi també diu que Catalunya ha perdut en els últims quatre anys (2008-2011) un 2,94% dels seus locals comercials, mentre que a Madrid n’ha perdut un 7,97%.

Seguint la comparativa, Madrid va perdre el 13,7% de l’ocupació en el sector comerç en el quart trimestre de 2011 respecte al mateix període de 2008, mentre que a Catalunya només es va perdre un 0,10%.

Queda clar que obrir més hores i més dies no augmenta les vendes ni genera nova ocupació, més aviat el contrari. Tampoc és un incentiu demanat pel consumidor, ja que per exemple, en el baròmetre del CIS del mes d’abril s’assenyala que el 87,5% dels espanyols consideren que l’actual model d’horaris comercials els afecta poc o res en el seu hàbit de compra. Doncs si el model més o menys funciona, almenys a Catalunya, i el consumidor tampoc té una necessitat no coberta, a qui beneficia aquest canvi? A la gran distribució, que aglutinarà tota la compra, que amb aquestes mesures quedarà traslladada al cap de setmana, i serà la única capaç d’assumir les rotacions del personal.

Respecte la obligatorietat a diverses ciutats (entre elles, Barcelona) de liberalitzar horaris en zones turístiques, cal dir que la Generalitat també en té la competència i en exclusiva; per tant, el reconeixement d’excepcionalitat turística s’ha d’ajustar al compliment dels requisits d’aquesta normativa vigent i hi han d’haver arguments justificats, consens entre tots els agents i una clara demanda turística. No podem permetre una barra lliure imposada des de Madrid.

L’altre tema és el de les rebaixes. Eliminar-ne els períodes pot tenir un efecte contraproduent ja que cap empresa és rentable venent permanentment en rebaixes i promocions. Només els grans, que compren per volum i obtenen marges importants, poden assumir aquestes polítiques de preus. De fet, estem anant al revés del que hauria de ser: períodes més curts de rebaixes, més ben situats en el calendari i restricció de les promocions durant l’any. Tothom jugaria amb les mateixes condicions. Estem tornant enrere, a la fòrmula del mercadeig i del descompte permanent. Gran error.

Queda clara i hem d’acceptar l’existència i convivència entre els dos formats comercials, el de gran superfície i el del comerç urbà, però han de coexistir amb les mateixes regles de joc. Aquests canvis decantaran encara més la balança cap al gran (el mateix que contracta a precari, compra a fora i és capaç de deslocalitzar a la primera de canvi) i correm el perill d’un augment progressiu de tancament de botigues dins les trames urbanes, de la pèrdua d’un entremat que vertebra les ciutats i d’uns llocs de treball que dintre tot són dels més estables d’entre totes les activitats empresarials d’aquest país.

La Generalitat té l’enorme repte ara de defensar les nostres competències en matèria de comerç i turisme, i en conseqüència, de defensar un model de país. Esperem no acabar al Constitucional que tots sabem el que en surt.

 

El comerç sensorial: les olors, els colors i la música

Image
 
Breu introducció: el món dels sentits en el comerç
Vivim en un món en contínua evolució, on la ciència avança amb pas accelerat i ens permet descobrir aspectes del nostre cos i de la nostra conducta que fins fa poc eren impensables.

Aquests coneixements poden condicionar en gran mesura els nostres hàbits de conducta. El comerç no en queda exempt, i entre sociòlegs, experts en publicitat i màrqueting, i científics de diversa índole, se sap com influenciar en els processos de compra a través dels sentits. La vista, l’olfacte i l’oïda intervenen en qualsevol procés de decisió de compra; per aquest motiu cada vegada més comerços es nodreixen dels  avenços de la ciència per tractar d’incrementar les seves vendes: el màrqueting sensorial està cada cop més present als establiments comercials. Com a exemple destacat, podem assenyalar Muzak, una corporació creada el 1928.

La seva oferta consisteix a proporcionar bandes sonores per a diferents tipologies de negocis, comerços i ambients de treball. Amb el pas dels anys, el servei, que ha evolucionat notablement, s’ha basat en estudis que constaten de manera fidedigna com la música influeix en les nostres emocions. Les nostres conductes, els moviments físics, la velocitat en què masteguem i la capacitat de raonament són condicionats per aquesta. Els clients dels establiments que utilitzen el fil musical Muzak dediquen un 18% més de temps a les compres i realitzen un 17% més d’adquisicions. D’un temps ençà sembla confirmar que la utilització de música lenta en un comerç de congelats fa augmentar-ne les vendes. D’altra banda, en comerços de moda amb colors cridaners o roba més econòmica és habitual trobar música de discoteca a un volum elevat. D’aquesta manera el client està menys temps a l’establiment i passa més desapercebuda la qualitat del producte.

El màrqueting sensorial

Actualment trobem altres companyies com Cabero Music and Consumer Experience Company. El seu servei de música “a la carta” se serveix via satèl·lit per ordinador i, en funció de les necessitats o els objectius prèviament establerts, s’introdueixen variables al terminal de l’ordinador. Aquesta funció la desenvolupen els encarregats de les botigues, segons el nombre de visitants, l’edat de la clientela o la qualitat de la roba.

D’altra banda, al color també se li atribueixen nombroses qualitats que fan que influeixi en la compra, ja que incideix en la conducta del consumidor en funció de les sensacions que un determinat color transmet, cosa que condiciona notablement les conductes de compra. Per exemple, el verd es recomana per a llocs que vulguin transmetre tranquil·litat: biblioteques, parcs de jocs infantils, etc, però no és recomanable en restaurants, perquè la sensació de sacietat s’obté abans i el client demana menys plats.

En l’actualitat, aquesta nova faceta del comerç està àmpliament implementada en les grans cadenes de comerç, les quals, per tal de diferenciar-se com a marca, a banda del logotip personalitzat, procuren ser identificades amb un estil de música concret i unes olors, moltes vegades, dissenyades especialment per la cadena en qüestió, amb la qual cosa s’aconsegueix que el client relacioni l’olor amb la marca.

Experiència d’èxit: el cas de Franchessca se va de compras

Els petits comerços ja fa algun temps que estan implementant el màrqueting sensorial als seus establiments. És el cas del comerç de moda femenina i complements “Franchessca se va de compras”, que es troba a la localitat de Calahorra (La Rioja) i està dirigit a dones de mitjana edat i amb cert poder adquisitiu. El que diferencia aquesta botiga de les altres del mateix sector és que és un petit París a Calahorra. La propietària de l’establiment viatja contínuament a la capital francesa, on compra tot el material d’última tendència i amb una gran denotació de glamour: un estil xic parisenc.

Conscient de les innovacions en el món sensorial aplicat al comerç, la botiga utilitza les sensacions per crear una atmosfera de relaxació, tranquil·litat i exclusivitat. Alguns dels conceptes que contribueixen a aquest estil són la decoració parisenca de la botiga i els colors rosa, blanc i negre, que transmeten a les clientes un estat de feminitat, exclusivitat, delicadesa i glamour. L’olor és un altre concepte fonamental de l’establiment: la botiga compta amb un aparell d’olor que va canviant el perfum de manera automàtica cada certs minuts. Situat estratègicament a la porta d’entrada, atrau inconscientment les futures clientes. Atès que l’oïda és també un sentit aplicat al comerç, la botiga disposa d’un canal amb música sense interrupció. El gestiona una empresa denominada Musican: tot es fa per Internet i per mitjà d’un descodificador; consta de 6 canals diferents i s’escull un o altre en funció de les necessitats, del tipus de client que en aquell moment hi ha a la botiga o del temps que faci, entre altres variables.

Tots aquests aspectes contribueixen que “Franchessca se va de compras” sigui un establiment on les clientes s’emproven roba o complements tranquil·lament, envoltades d’una atmosfera càlida i captivadora en tots els sentits. D’aquesta manera les vendes s’incrementen.