Comerç i ètica: Sweet Centre dóna l’exemple

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Avançant cap a un món més ètic
Són moltes les veus que reivindiquen una societat més ètica, una societat on la dimensió humana, els valors humans, prevalguin per damunt dels béns estrictament materials.

Avançar cap a un món on l’evolució tecnològica i la riquesa material no estiguin renyides amb els valors ètics; ans al contrari, aconseguir que ambdues siguin complementàries. En aquest context, cada dia són més les empreses i institucions que demanen incorporar els valors ètics dins del seu funcionament, la seva producció i la seva relació amb l’entorn. Responsabilitat social i codi ètic són alguns dels termes clau que tots plegats haurem d’anar incorporant, també, en la nostra vida laboral.

El món del comerç no n’està exempt; el comerç de proximitat vol mostrar-se com a referent d’aquest canvi de tendència per millorar les seves relacions humanes i productives dins i fora de l’establiment. Així, alguns ajuntaments ofereixen als comerciants del seu municipi la possibilitat d’incorporar un codi ètic en el seu negoci.

Sweet Centre: l’ètica del comerç

Dels inicis a la consolidació

Miquel Nogueras i la seva dona mai no s’havien plantejat entrar en el món del comerç, però les circumstàncies familiars els hi van portar. En un principi, ni tan sols pretenien que el comerç que acabaven d’obrir fos rendible, només esperaven donar suport a un membre de la seva família: oferir-li un espai on es trobés a gust, fora de casa, i en contacte amb el món exterior. Era l’any 1994 quan, al fons d’una galeria ubicada en un carreró de Mataró, van inaugurar un petit establiment de venda de dolços, sense cap pretensió ni objectiu lucratiu: tenia un rol estrictament humanitari.

Però a poc a poc el petit negoci de dolços va esdevenir tot un món: un món fet de colors alegres, d’olor de dolç, de gent que hi entrava contenta a comprar i en sortia encara més contenta, on el tracte personalitzat generava amistats. El comerç era sinònim d’alegria, de motivació.

Es van anar animant i, poc després, van canviar de local: un establiment més gran on poder ampliar l’oferta i anar-se especialitzant. L’establiment actual està situat al carrer de Santa Teresa, en ple centre de Mataró. El negoci el porten entre en Miquel Nogueras, la seva dona, el seu fill, i dues dependentes, que són com de la família.

L’especialització

En el seu local ofereixen dolços per a totes les ocasions i gustos, bosses per a aniversaris, pastissos de núvols preparats per a tot tipus de celebracions i festes, així com figuretes i petits detalls per acompanyar els dolços i regalar en les diferents celebracions: naixements, noces, comunions, graduacions, finals de curs… També calendaris d’advent, els Reis i les figures típiques de Nadal elaborades amb xocolata o dolços.

Ofereixen també un ventall de productes especialitzats que no es troben en cap altra botiga del seu entorn i que procedeixen de diversos països europeus: França, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya… Hi ha clients que vénen d’altres províncies a comprar productes que saben que només trobaran aquí, com ara determinades xocolates i regalèssies… Unes etiquetes, escrites en tres idiomes, indiquen el país d’origen dels diferents productes.

Però Sweet Centre ofereix molt més que tot això. El seu vessant humà, el seu sentit del respecte i la solidaritat envers els altres van portar el matrimoni d’empresaris cap a una diversitat de l’oferta que fos respectuosa amb tots el col•lectius que conformen la nostra societat: dolços per a musulmans (elaborats mirant a la Meca, amb certificat), per a diabètics, per a celíacs –productes sense gluten–, per als quals no utilitzaran mai les mateixes pinces, ni la mateixa bossa.

També figuretes per posar damunt dels pastissos de noces, o per regalar, que representen parelles del mateix sexe, i de tots els colors de la pell; ofertes per a celebracions musulmanes o jueves… Tots els productes estan assenyalats i n’indiquen les característiques.
Amb les noves tecnologies fan difusió de la seva oferta:  tres pàgines web, amb la consegüent repercussió mediàtica, on es poden fer comandes en línia i sol•licitar tot tipus d’informació i d’assessorament.

El codi ètic i la responsabilitat social empresarial: bones pràctiques en el comerç detallista
Un dia que en Miquel acudia a l’Ajuntament de Mataró per fer-hi uns tràmits, li van proposar si volia elaborar un codi ètic per al seu negoci. Va acceptar encantat. Actualment, ha esdevingut un referent en responsabilitat social empresarial i dóna conferències a altres empresaris per compartir la seva experiència en aquest àmbit. El seu codi ètic es vertebra en tres eixos:

  • Els treballadors: prioritat a la conciliació familiar, l’aspecte psicològic i la qualitat de vida. L’experiència li demostra que les facilitats que els dóna es tradueixen en un major compromís laboral i una millor atenció envers la seva clientela, ja que els empleats s’impliquen més en el bon funcionament del negoci.
  • Els proveïdors: compra local per incentivar els productes fabricats a Catalunya, sempre que siguin respectuosos amb els drets humans i el medi ambient.  Així mateix, quan algun proveïdor vol llançar un nou producte, Sweet Centre el dóna a conèixer entre els seus clients i va anotant-ne les diferents reaccions. Després ho comunica a l’empresa.
  • La clientela: escoltar la clientela, ser atent, captar les seves demandes, cercar novetats i estar oberts a qualsevol tipus de proposta dels diferents col•lectius que conformen la nostra societat. Així, per exemple, Sweet Centre és membre de l’Associació Catalana de Celiaquisme, amb l’objectiu de disposar d’informació de primera mà i poder comprendre millor les pautes que cal seguir a l’hora d’atendre aquest col•lectiu.

Com a resultat de tot aquest procés, Sweet Centre ha esdevingut un referent, un model de negoci i un exemple a seguir. L’establiment apareix en les guies   especialitzades com a comerç sensible.

Font: e-comerç gener 2014 – Diputació de Barcelona

Anuncis

Monogràfic de decoració nadalenca amb paper.

És hora de començar a pensar en el Nadal. Sorprèn la familia i els amics amb una decoració molt trendy feta amb les teves mans i de manera sostenible.
Apunta’t a partir del 25 de novembre al nostre monogràfic de decoració de Nadal amb paper.
El primer dia de classe escollirem entre aquestes i d’altres, les DIY que més agradin.

Monogràfic de decoració de Nadal amb paper

Dijous 5, 12 i 19 de desembre de les 19 a les 21 h.
Inscripcions del 25 de novembre al 2 de desembre
A càrrec de Raquel León. Visita el seu perfil a Linkedin.

Lloc: Gran Via de les Corts Catalanes 837, 08018 Barcelona

Telèfon: 932 91 80 80
Preu: 30 € + suplement en concepte de material a determinar el primer dia del curs

Material: cal portar tisores, regle i llapis.

Raquel León – Dissenyadors d’interiors
Podeu trobar aquest i molts més articles al seu bloc: escuriosblog.blogspot.com.es/

Un altre comerç és possible

Actualment, en temps de canvis, l’afirmació “un altre món és possible” és més vigent i necessària que mai, però perquè aquest “nou món” arribi el primer que cal canviar son als seus ciutadans: la seva cultura, els seus hàbits, els costums i en això una activitat de relació i transmissió de valors tant quotidiana com el comerç, és clau.

el-9-nou-albert-vinyals

 

Els canvis han de venir de la consciència de la ciutadania i de l’empenta dels comerciants i per això hem de començar trencant amb moltes barreres mentals. Tota aquesta introducció la faig per justificar aquest article, nascut fruit d’una notícia colpidora, pels qui creiem en els canvis. Resulta que des d’una associació de comerciants, amb el recolzament d’una important patronal del comerç català, han denunciat al Rec.0, el festival de botigues efímeres d’outlets de moda realitzat a Igualada. Es tracta d’un singular esdeveniment comercial, capaç d’atreure a 70.000 persones en l’última edició, venent més de 80.000 peces de roba. La singularitat d’aquest acte va propiciar que des d’ESCODI, la universitat del comerç, en realitzéssim una investigació per analitzar el perfil i les motivacions dels  visitants.

És curiós descobrir que cap de les principals queixes de l’esmentat informe (ordre, neteja i seguretat), van ser percebudes pels 300 enquestats en la nostra investigació; al contrari, els visitants demandaven més marques, major freqüència i més activitats festives i aquests inconvenients “estètics” els percebien com a part de l’encant.

Enlloc d’atacar un esdeveniment com aquest, ens haurien de centrar en analitzar el per què triomfa i així veure quin benefici col·lateral se’n pot treure. L’èxit del “nostre veí”, no hauria de ser entès com una derrota personal, sinó com una oportunitat d’aprenentatge i millorar. Així, tot i que en aquest article, comenci parlant del que es pot millorar, sobretot vull aportar idees que ens ajudin a avançar.

 

Retrocedir:

El comerç a Catalunya ha sigut un model de referència durant anys i part d’aquest èxit ha vingut de la capacitat d’adaptació als canvis, gràcies a les nostres virtuts. En temps de canvis, hem de potenciar el que ens fa ser bons, per tant, no podem malbaratar tots els nostres esforços en lluitar únicament amb una estratègia de preus baixos, hem d’oferir quelcom més.

Un dels principals objectius hauria de ser l’autosuficiència i no dependre de subvencions que possiblement, mai tornaran a ser com abans; les empreses han de planificar, conèixer als consumidors, i si cal internacionalitzar-se, o cercar-los a la xarxa. Això no és només una qüestió econòmica, sinó de creativitat, passió i formació.

Evidentment, son necessaris diners, sobretot finançament privat per part de bancs, però també d’inversors que creguin en projectes apassionants.

 

Avançar:

Per altra banda, citaré algunes idees que ens poden fer avançar. La clau és el coneixement del nostre client. El consumidor és molt més que “el client que sempre té la raó”, és un ciutadà al qui ja no podem segmentar per classes socials, sinó que hi connectarem si sabem localitzar-lo per estils de vida i sobretot, per “moments de consum”.

Algunes de les claus per arribar-hi, és conèixer algunes de les tendències que ens mouen al comprar, a part del preu.

Primerament, citaré una tendència clau pel sector dels serveis i que gran part del món del comerç ha trigat en aplicar conscientment: el marketing experiencial, o sigui, oferir una experiència diferent en el punt de venta.

Aquí trobem experiències com el citat RECstores a Igualada, o les diferents iniciatives d’animació, que surten del convencional, com les Shopping Nights temàtiques, o els flea Markets i d’altres mercats de segona mà i d’artesans, que no paren de créixer.

Molts comerços  ja segueixen aquesta tendència. Ho trobem en sectors tant diversos com els flequers, amb el Fes-te farinetes (Sants, Barcelona), un espai on fer-nos el pa nosaltres mateixos, creat per un forner a qui la tendència de fer-se el pa a casa, podria suposar-li competència. Botigues de música com Discos Paradiso (El Raval, Barcelona), una botiga de discs en vinil, oberta fa 3 anys, en el pitjor moment  pel sector, que atreuen als clients amb constants espectacles i actuacions musicals. Un altre sorprenent exemple, és l’espai tranquil de Barbany (Granollers), una botiga de roba basada en el consum conscient, on es realitzen nombroses activitats, que van des de la meditació, a concerts de música lírica.

Un altre tendència a tenir en comte sorgeix front a la homogeneïtzació i estandardització de la societat de consum. Es la personalització, tant de productes, preus, o serveis a escollir.  El fet de tenir un producte, o servei únic, és un dels avantatges del petit comerç, les pop up stores i el comerç on-line, front a les grans multinacionals.

Així trobem botigues que ofereixen productes únics, a més d’una experiència diferent, com l’i-Fil, una reinterpretació de les merceries al s.XXI. Aquí també inclouríem propostes comercials que aposten per l’híper-especialització, tant pròpia del món de l’artesania. Trobem comerços com la botifarreria al barri del born, una antiga carnisseria, que s’ha especialitzat en les botifarres, o canelons.cat, un comerç present a un mercat municipal i a la xarxa, especialitzat en els canelons.

També és important connectar amb els valors dels ciutadans. Estem recorrent un camí on hem anat dels excessos del consum malbaratador, a l’austeritat, per arribar al consumidor conscient que es qüestiona el per què s’ha de comprar una marca, enlloc d’un altre. Trobem exemples com la ruta d’Slow Shops del barri de Gracia, o associacions com Gran centre de Granollersque es van atrevir amb propostes, en el seu moments tant impopulars, com la peatonalització, la creació d’una moneda pròpia, o d’altres que no van poder assolir com fer de Granollers una ciutat sense multinacionals.

Dins la idea d’aportar valors, moltes propostes es centren en la sostenibilitat, amb exemples com restaurants, fruiteries i botigues de roba que es basen en el Km 0, o exitoses iniciatives de consum col·laboratiu com social carla co-shop(espai compartit de venta de roba de petits productors, d’àmbit català basat en el concepte slow fashion) huertos compartidosairbnbo bla-bla car, entre d’altres.

També destacar propostes on la Responsabilitat Social Corporativa és la raó de la seva existència, com moltacte: unoutlet de roba, que harmonitza valors socials i econòmics, ja que hi treballen persones amb malaltia mental, oteixidors: cooperativa amb fabricació i distribució de tèxtil des de Catalunya, pensada amb la finalitat d’aconseguir la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge.

Finalment, destacar la importància de la formació com a clau per l’expansió d’aquestes idees. És imprescindible, primerament que es cregui en la importància de la formació del sector, per així poder internacionalitzar el coneixement i abordar-lo des d’una perspectiva interdisciplinària.

Si no coneixem al consumidor,  ni apostem per la innovació, seguirem malmetent un sector que crea ciutats, aporta valors i dóna feina a tantes famílies.

Afortunadament, molts comerciants estan canviant de mentalitat i ens ajuden a veure que un altre comerç és possible.

 

Albert Vinyals – Professor de Psicologia del Consum a Escodi – UAB

El nostre comerç de proximitat, el valorem prou? Una mirada exterior ens pot donar un cop de mà

El nostre comerç, la nostra qualitat de vida
Estem acostumats a passejar pels barris dels nostres municipis. De manera força habitual fem un vol pels carrers, passegem, mirem botigues, de vegades hi entrem a comprar… però difícilment ens detenim a pensar en el rol que aquestes botigues estan desenvolupant i com interactuen i determinen la nostra vida social.

El nostre comerç de proximitat és un dels elements que contribueixen a fer únic i diferent l’ambient que es respira als nostres carrers, per la vida social que genera, les relacions veïnals que s’hi teixeixen, el tracte hospitalari, el nostre tarannà… Aquestes botigues ens fan diferenciar d’altres municipis d’arreu del món, ens donen un signe distintiu, fan de la nostra una terra acollidora, amable, alegre, on ens agrada viure, i que, fins i tot quan estem afectats per una crisi sense precedents, siguem sent un dels llocs que gaudeix dels índexs més elevats de qualitat de vida en el rànquing internacional.

Però, el nostre comerç, el valorem prou? Som conscients del seu paper? Tal vegada ens pugui ajudar l’opinió d’ algú que ho veu des d’una altra perspectiva.

Els visitants europeus, què opinen del nostre comerç de proximitat?

Una turista suïssa ens aporta les seves reflexions sobre el nostre comerç de proximitat, els nostres carrers plens de vida, el nostre model comercial… Les seves valoracions ens poden ajudar a posar de relleu alguns elements del nostre entorn que sovint ens passen desapercebuts.

Simone Reeves va néixer a Kenya, de mare israeliana i pare anglès, es va criar al Regne Unit, concretament entre Portsmouth i Southampton, a la costa sud. Ha viscut en diverses parts del món i, per feina, està molt acostumada a viatjar pels cinc continents. Actualment viu a Ginebra (Suïssa) i ens explica que sempre que pot fa una escapada a la nostra terra, perquè s’hi troba a gust i perquè, quan no hi és, té enyorança.

“Trobo a faltar aquests indrets, l’ambient, les botigues que hi ha, totes diferents, amb essència original, cada una amb les seves peculiaritats que la fan única i diferent a les altres; és el que més m’entusiasma d’aquesta terra. És impossible trobar-ho a Ginebra, on tot són franquícies, amb un mateix estil als comerços. Hi ha unes quantes ciutats així i, a vegades, costa diferenciar on ets si et deixes guiar pel tipus de botigues. La globalització és el que comporta:  al final, entres en una botiga i totes són iguals o molt similars, i dubtes si et trobes a Abu Dhabi, Washington o Ginebra”.

Com és el comerç de Ginebra?

“A Ginebra, el model comercial és un altre: hi ha botigues que pertanyen a alguna cadena i moltes botigues de luxe”.

Què és el que més t’atrau del nostre model comercial?

“M’agrada l’estil mediterrani, retalls acolorits i interessants; no és tan convencional. Els comerços són petits i originals, i m’agrada que els mercats estiguin situats al centre urbà.”

Què és el que el fa diferent el nostre comerç al d’altres ciutats?

“M’agrada dir que és petitet, amb una bona estructura. Un pot anar caminant a tot arreu, i a mi m’agrada caminar. Al passar sota terra –com succeeix en altres indrets del món– un perd l’oportunitat de topar-se amb carrers i llocs interessants; no s’és conscient de tot el que un es perd! Pel que fa a les botigues, d’algunes em sorprèn la fruita, ben exposada i amb els seus colors cridaners; les diferents verdures, totes fresques; i el peix fresc, acabat de pescar… i el tracte cordial, en uns carrers sempre alegres… Comprar esdevé una festa! I tot al costat de casa, al barri!… Un menjar deliciós i diferent! I tot sota un sol i una lluminositat per a nosaltres desconeguda.”

“Aquí, de botiga en botiga descobreixo els carrers, la seva gent, la vida a l’aire lliure; em sorprèn veure com els seus habitants xerren els uns amb els altres i fan vida al carrer, ple de comerços, on t’ofereixen un tracte sempre afable i cordial. És de les coses que més enyoro quan sóc a casa meva.”

Esperem que aquestes reflexions, fetes per una turista, contribueixin a valorar allò que, per ser tan habitual, no sabem apreciar de manera justa.

 

Reportatge publicat a la revista e-Comerç

Diputació de Barcelona