Adéu, la Tralla

descargaSe’n va tot un món que feia brillar amb lletres la ciutat de Vic des d’un racó de plaça

Jo havia “treballat” a la llibreria El Clam, de la Pilar Cabot. Les cometes són perquè ho havia fet unes vacances de Nadal (els meus pares ho havien pactat amb la Pilar), no sé exactament a quina edat, però quan era adolescent, i, és clar, per més que jo llegís, de vendre no en sabia gens i em fa l’efecte que, més que ajudar, molestava. Quan la Pilar no mirava, em dedicava a llegir en algun racó, i llavors, és clar, arribava un client i em despertava del meu paradís de lletres i no sabia com plantar cara a la realitat.

El Clam va deixar d’existir i, amb els nous temps, suposadament lliures, va aparèixer la Tralla. Recordo que, als estius, hi baixava a comprar llibres des de Cantoni. Ho feia a la Tralla i a l’Anglada. Si un no tenia el que buscava, ho tenia l’altre (per cert, la llibreria Anglada mereixeria un gran article! Tants anys, tanta feina i tan ben feta…).

La Tralla tenia una cosa bona: els mil taulells i racons per perdre-s’hi remenant i fullejant, que és allò que tant ens agrada fer als que estimem els llibres. Hi havia silenci i ningú no et deia res si encastaves el nas als fulls per olorar-los, una de les coses més exquisides que es poden fer amb un llibre (a més de llegir-lo, per descomptat).

Ha passat el temps i la Tralla va canviar de lloc i va canviar de mans. Van obrir altres llibreries. El món del llibre ha anat evolucionant i adaptar-se als nous temps no ha estat gens fàcil, ho sé perquè parlo contínuament amb llibreters. Superar la crisi ha estat el pitjor. N’hi ha uns quants que ho han aconseguit, i hi ha llibreries que, tot d’una, sorgeixen del no-res com una mena de miracle. És per felicitar-les, és per alegrar-se’n i molt.

Però hi ha l’altra cara de la moneda. La mort d’una llibreria tan emblemàtica com la Tralla. Pensava sincerament que, ara ja, trigaria a veure com desapareixia una llibreria. I bé, no ha estat així. Amb la Tralla se’n va tot un món que feia brillar amb lletres la ciutat de Vic des d’un racó de plaça. Adeu a una ullada de sol, adeu a un bon pessic de vida.

Font: Blanca Busquets

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s