El que correspon és fer un mapa de riscos. A tal efecte el primer és determinar quins són els escenaris finals possibles i les seves conseqüències en tots els sentits (vendes, subministraments, tresoreria…) a curt, mitjà i llarg termini per a la nostra empresa. Les conseqüències seran clarament diferents per a un allotjament turístic que per a una indústria de materials semielaborats amb proveïdors i clients fora de Catalunya. Pot ser interessant tenir en compte com afectarà cada escenari a la nostra competència i, de retruc, a nosaltres.
“S’han de fer plans de contingència davant de situacions que poden tenir conseqüències importants per a les empreses”
Els escenaris que creiem que no tindran conseqüències per a la nostra empresa els podem depreciar a aquets efectes. Hem d’assignar un cost o benefici a cada conseqüència i sumar-lo per a l’escenari.
El segon és assignar a cada escenari amb conseqüències una probabilitat que succeeixi. Si multipliquem el cost/benefici de cada escenari per la seva probabilitat tindrem la classificació del seu impacte.
Amb aquesta classificació al davant ja sabem per a quins escenaris convé fer plans de contingència, bé sigui per capitalitzar al màxim els seus beneficis o per minimitzar els seus perjudicis.
“Si multipliquem el cost/benefici de cada escenari per la seva probabilitat tindrem la classificació del seu impacte”
Hi ha dues qüestions que sembla que preocupen especialment alguns empresaris:
- On depositar la tresoreria sobrant de l’empresa? Al 1974, a la revolució dels clavells de Portugal, la banca va ser nacionalitzada i es van limitar las extraccions d’efectiu a 20.000 escuts al mes. Més recentment tots hem vist el “corralito” a Grècia. En aquest moment existeix llibertat de moviment de capitals a tota la comunitat europea.
- Si un dia es rep una notificació indicant l’obligació d’ingressar els impostos i cotitzacions de la Seguretat Social a una administració diferent a l’habitual, què hem de fer? Hi ha qui diu consignar a un notari. Uns altres diuen “ingressa a la que vulguis” perquè al final es posaran d’acord i l’ingrés serà vàlid.
Com a ciutadans podem preferir un escenari o un altre, però com a empresaris els hem de preveure tots i actuar en conseqüència.
La petrolera Shell va sortir enfortida de la crisi del petroli dels anys 70 perquè tenia un llibre amb l’escenari i els plans de contingència (que eren encertats). Només van haver de treure’l del calaix i aplicar-lo.
Jordi Tarragona Coach i Conseller d’empresaris