Bloc "Seguint el fil de l'auca"

Madrid no pot ser el mirall

Anuncis

El Govern espanyol tira pel dret en matèria de rebaixes i d’horaris comercials i dinamita el nostre model comercial, del que per a més inri, a Catalunya en tenim totes les competències.Com a conseqüència, rebaixes tot l’any, ampliació dels horaris (de 72 a 90 hores setmanals), llibertat horària en comerços de fins a 300 m2 (abans 150 m2), més dies festius d’obertura (dels 8 de l’actualitat passarem a 10) i obliga a diverses ciutats a liberalitzar horaris en zones turístiques.

Tot això ho justifiquen dient que, en aquest context de crisi, com més hores d’obertura dels comerços més consum intern i més dinamisme econòmic (es veu que el proteccionisme acomoda, impedeix innovar i córrer riscs). Queda clar que aquest Govern s’ha posat com a mirall Madrid. 

La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) ha presentat un estudi que és un anàlisi del comerç al detall espanyol des de la perspectiva de Catalunya i permet confrontar amb dades el model madrileny i el català. 

Entre el més destacat, s’apunta que a la comunitat de Madrid, on es permet obrir 22 diumenges i festius, les vendes van caure un 17,34% entre 2008 i 2010, i a Catalunya, que només permet obrir vuit festius l’any, les vendes van baixar un 4,91%.

L’estudi també diu que Catalunya ha perdut en els últims quatre anys (2008-2011) un 2,94% dels seus locals comercials, mentre que a Madrid n’ha perdut un 7,97%.

Seguint la comparativa, Madrid va perdre el 13,7% de l’ocupació en el sector comerç en el quart trimestre de 2011 respecte al mateix període de 2008, mentre que a Catalunya només es va perdre un 0,10%.

Queda clar que obrir més hores i més dies no augmenta les vendes ni genera nova ocupació, més aviat el contrari. Tampoc és un incentiu demanat pel consumidor, ja que per exemple, en el baròmetre del CIS del mes d’abril s’assenyala que el 87,5% dels espanyols consideren que l’actual model d’horaris comercials els afecta poc o res en el seu hàbit de compra. Doncs si el model més o menys funciona, almenys a Catalunya, i el consumidor tampoc té una necessitat no coberta, a qui beneficia aquest canvi? A la gran distribució, que aglutinarà tota la compra, que amb aquestes mesures quedarà traslladada al cap de setmana, i serà la única capaç d’assumir les rotacions del personal.

Respecte la obligatorietat a diverses ciutats (entre elles, Barcelona) de liberalitzar horaris en zones turístiques, cal dir que la Generalitat també en té la competència i en exclusiva; per tant, el reconeixement d’excepcionalitat turística s’ha d’ajustar al compliment dels requisits d’aquesta normativa vigent i hi han d’haver arguments justificats, consens entre tots els agents i una clara demanda turística. No podem permetre una barra lliure imposada des de Madrid.

L’altre tema és el de les rebaixes. Eliminar-ne els períodes pot tenir un efecte contraproduent ja que cap empresa és rentable venent permanentment en rebaixes i promocions. Només els grans, que compren per volum i obtenen marges importants, poden assumir aquestes polítiques de preus. De fet, estem anant al revés del que hauria de ser: períodes més curts de rebaixes, més ben situats en el calendari i restricció de les promocions durant l’any. Tothom jugaria amb les mateixes condicions. Estem tornant enrere, a la fòrmula del mercadeig i del descompte permanent. Gran error.

Queda clara i hem d’acceptar l’existència i convivència entre els dos formats comercials, el de gran superfície i el del comerç urbà, però han de coexistir amb les mateixes regles de joc. Aquests canvis decantaran encara més la balança cap al gran (el mateix que contracta a precari, compra a fora i és capaç de deslocalitzar a la primera de canvi) i correm el perill d’un augment progressiu de tancament de botigues dins les trames urbanes, de la pèrdua d’un entremat que vertebra les ciutats i d’uns llocs de treball que dintre tot són dels més estables d’entre totes les activitats empresarials d’aquest país.

La Generalitat té l’enorme repte ara de defensar les nostres competències en matèria de comerç i turisme, i en conseqüència, de defensar un model de país. Esperem no acabar al Constitucional que tots sabem el que en surt.

 

Anuncis

Anuncis